Acabem de llegir el nucli del que Jesús mateix qualifica de BONA NOTÍCIA i en la bondat de la qual és just que creguem amb entusiasme. És el nucli de l’EVANGELI. Déu s’ha fet home precisament per anunciar-nos aquesta nova que ha de capgirar les nostres relacions humanes i, per tant, la nostra vida.
Jesús proclama d’una manera ben clara que el sofriment, la misèria i la violència són incompatibles amb la dignitat de fills que generosament atorga a tots els homes i dones. Ell passa pel món fent el bé: guareix els malalts, consola els desvalguts, sacseja les consciències endormiscades i s’escarrassa a fer-nos entendre que els altres no són els nostres enemics ni els nostres rivals de qui ens hem de defensar, sinó els nostres germans amb qui hem de compartir el que som i el que tenim, que per a això ens ho ha donat.
Amb el seu exemple i la seva paraula comença una campanya a la qual dedicarà tota la vida, que li costarà la passió i la mort i que tindrà com a premi i colofó la resurrecció, la immortalitat. Una bona colla dels que varen estar al seu costat ho varen entendre, hi varen creure i van assolir la mateixa corona. N’han deixat constància en aquests llibres que anomenem evangelis i que són una mena de manuals per assolir la felicitat autèntica.
El fragment que n’hem llegit avui ho va repetint amb insistència: feliços els que es dediquen a consolar els que ploren, a compadir els desvalguts, a treballar per la pau, a denunciar les injustícies, encara que siguin perseguits, insultats i calumniats. La seva recompensa és gran i ningú no els la podrà arrabassar. S’ha acabat el temps en què la malaltia i la misèria eren interpretats com a càstig de Déu o com a destí inevitable dels éssers que viuen en una vall de llàgrimes. És hora de tornar la salut, la dignitat i la il·lusió a tots els que es senten trepitjats. Feliços els que posin mans a l’obra i no es cansin de maldar-hi.
I, si algú dubta de l’èxit d’una empresa tan arriscada, convé recordar-li que, com va dir Maria, Déu fa meravelles amb la nostra petitesa i poca cosa. Sant Pau hi insisteix d’una manera molt entenedora en el fragment de la carta que hem llegit avui. Déu sap que els més sensibles i capaços d’engrescar-se en aquesta campanya són els que el món té per ignorants, els febles, els que no compten i el món menysprea. Els ha escollit a ells per deixar clar que un bon artista pot fer una obra admirable tot i disposar d’eines oscades. Ho podria haver fet tot sol, però ha volgut comptar amb la nostra col·laboració imprescindible. Ells hi posa la saviesa, la força i la bondat; nosaltres hem de deixar pas a aquesta empenta per reflectir la mateixa saviesa, força i bondat; no la nostra, sinó la seva. No podem pas desconfiar de la potència que projecta sobre nosaltres; seria una blasfèmia. La nostra glòria i la nostra felicitat consisteixen a esdevenir instruments eficaços perquè aquesta bona notícia de consol i de guariment arribi a tots els homes i dones, no pas en forma de bones paraules, sinó en la possibilitat real d’espolsar-se la humiliació i el patiment.  
Vet aquí, doncs, un estil de vida capaç de posar la felicitat al nostre abast. Hi ha molts altres reclams que també ens la prometen amb estils de vida molt diferents. Aquesta pluralitat de reclams no és pas dolenta ni lamentable; suposa una avinentesa per tal que hi exercim la llibertat i la responsabilitat. Hem de triar i, un cop feta la tria, hem de ser coherents i sincers per experimentar-la a fons i sense regatejos.
Abans de triar, cal sospesar amb lucidesa tant els avantatges com els inconvenients de cadascuna de les alternatives; també hem de mesurar les nostres forces i disponibilitats per renunciar als entrebancs que ens allunyin de les fites acceptades i per aprofitar tots els recursos que ens hi acostin. No és convenient de fer volar coloms ni fer com sant Pere, que promet solemnement no abandonar Jesús í, al cap de ben poca estona, nega que el conegui. Jesús ens diu: “Creieu en la BONA NOVA”, feu confiança en la meva proposta, convenceu-vos que és el bon mètode per abastar la felicitat. I, si hi creieu, viviu-la intensament i anireu comprovant que no us enganyo, que esteu en el bon camí i que cada dia creixen les ganes d’avançar més de pressa.

Hi ha una cosa que hem de tenir molt clara: fer experiments a mitges mai no dóna bons resultats. Si seguim la proposta de Jesús a mitges i regatejant a cada moment, no podrem pas assaborir la seva bondat ni la seva joia. Segurament que això és el que ens passa sovint: ens queixem que costa molt, que els sacrificis són espinosos, que no es pot fer res perquè tothom se’t tira a sobre... El que hem de remarcar i tenir més present és el benefici que comporta aquesta disciplina, la pau que anem guanyant, la justícia que escampem, l’alegria d’aquells a qui tornem la dignitat i la salut