parla'm del foc!
 

- Què és aquella resplendor
que s’aixeca enmig del poble?
* És un foc
- Un foc? Què hi fa?

- Per què llu tan roig el llamp
i roent el seu neguit?
* Perquè crema sang molt jove
acabada d’avarar.

- Mes, la gent s’hi acosta i canta,
riu i balla al seu voltant!
* És que escalfa i desfà boires
més que el sol de ple migdia.

- No els espanten les guspires?
No els fa por la fam d’estelles?
* Tanmateix viuen la festa
on tothom frueix amb èxtasi
la dolçor i l’encís de l’alba,
averany d’un jorn més plàcid.

- I, qui hi posa les rabasses?
Qui les compra? Qui les ven?
* Mai no en manquen; sempre hi ha
qui recerca brancs i teies
del seu propi i vell tresor:
peus i braços, caps i cames,
pits i esquenes espeteguen
nit i dia al foc vestal.

- I els dansaires no s’escolen?
No fineix l’audaç nissaga?
* De les brases neixen fruits
denejats al ferm gresol:
tenen ulls sense lleganyes
i paraules sens rancor.

- No ho entenc. Em fa basarda.
Jo voldria que plogués,
que hom colgués la flama fera,
que minvés el foc altiu
que una regna el dominés,
que no fes tanta sagnia.
* No t’adones que aleshores
minvarien els estels,
els teus somnis moririen?
L’horitzó seria gèlid
i l’oreig s’enfosquiria;
l’aliment seria fat
i perdríem la penyora
del camí de la Gran Joia.

 
 
 
 
 
 
 
 

Novembre 1975

Refet el Desembre de 2007