l'aura
 

La gelor del fosc hivern, tot just nascut,
amb guspires del pessebre encara fresques,
obre portes d’esperança a l’aura blanca                  
que entrelluca amb avidesa solcs fecunds,
vius murmuris d’aigua clara d’un oasi.

El desembre congelat confús s’esmuny
perquè el sol que va creixent amb els raigs tendres
agomboli la poncella que ha esclatat
a la palla amb averanys d’estels de plata.

Al gresol de la llar blana guanya tremp
per forjar somnis ardits, ormejos destres,
que l’abastin mentre avança vers la Vida
que ha d’omplir i ha de vessar a cada camada.

Ja ha assolit divuit quirats, graus valuosos,
bell tresor que encara lleva vora el Nen
que proclama pau i joia per als homes
que basteixen un món nou i un cel serè.

Que no minvi la ufanor del verd jardí.
que maduri la collita del sembrat
amb quirats de noves tiges generoses.
que esdevingui ferm migjorn amb dolços càntics
l’aura nada tan a prop del faust Nadal!

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 

Torroella de Montgrí , 29 de desembre 1999