ELS TRES REIS
 

 

Els tres reis han deixondit
records aspres i aires càlids
del teu pas pel meu camí

Melció m’ha mormolat
els teus gestos transparents
que engoleixen, llaminers,
la dolçor del nostre tracte.

A la crida de Gaspar,
acudeixen els missatges
mig rebuts, potser volàtils,
que nodreixen bells delers.

Baltasar m’esquinça els somnis
amb el teu tossut neguit
de tancar els verds finestrells
a l’estel centellejant.

I al capvespre, quan marxaven,
m’han deixat com a penyora
l’estendard d’un patge ardit:
expandeix colors d’ufana
per posar al teu horitzó
quan encaixis la mà blanca.

 

 
 
 
 
 
 
 
 

L’Escala, 6 de gener de 1993