LA MÀ DE FÀTIMA
 

 

L’averany de la blanca mà argentada
de la bella princesa de l’Islam
i el llambreig de la brasa coral·lina
rapejada a l’imperi de Neptú
han refet el meu somni inabastat:

Ser palmera que t’ombregi
quan travesses els arenys
sota el sol amortidor.

Ser l’oasi que endolceixi
les punxades de la set
a la gola clivellada.

Ser el xaloc que lluny s’endugui
els miratges que et desesmen
quan afrontes les cruïlles.

Dromedari que acompanyi
els teus tràfecs pels ermassos
sense lluna ni estelada.

Ser una rosa del desert,
que concep pètals fulgents
a l’entranya eixarreïda.

Que tu fossis, tot ensems,
per a mi suau manyaga
de la blanca mà de Fàtima,
la pubilla del profeta.

 
 
 
 
 
 
 
 

Djerba, 27 d’agost de 1992