FORMES I PARAULES
 

ESCLAT DE PLENITUD

Vida emergent, que provoques
orca estripada a carn viva,
quan la puixança imparable
de la llavor que germina
des de l’estreta joiosa
de dos amors delirants:
cerca el moment d’esclatar
cap a l’atzar lluminós,
vers el cim prenys d’incerteses.    

SABA DE COLORS

Arbre, que perds el color
del teu fullam jove i tendre
damunt l’altar famolenc
dels nostres àpats orgíacs:
no et desesperis, amic,
que l’aspra roca on fendeixes
s’acoloreix lentament
amb el mantell verd oliva
que el teu martiri li presta.

TRIA AMB DOLOR

Forma, que busques destí
enmig de dubtes i planys
que nit i dia et desvetllen:
uns, roma i dolça et deleren
per empatxar-se de festes;
altres et volen tallant
per degollar la zitzània.
Tria el camí que ha de fer-te
de just encuny, or madur.
        

TÈBIA ABRAÇADA

Càlid anell, que cenyeixes
amb mòrbid tul de tendresa
l’àrida nau que navega
pels aires bruts de la història:
tempera amb cauta comanda
els vacil·lants tremolins
dels lluitadors que somien
arribar al port resplendent
d’un món novell, xop d’enteses.

ÚLTIM ORNAMENT

Punt, que corones el signe
èrtic del nostre llenguatge:
com ell, tu tens triple vida
segons l’alè que t’amara;
remous, com fal·lus, els zels;
trulles el blat com la mola;
com l’ou, amagues misteris.
Ets l’últim toc que guarneixes
de la sirena, el bell cant.   

LLUM I OMBRA

Mà, que treballes la forma
d’un gran viatge incitant
i mai no pots espolsar-te
l’àlgid neguit que lacera
els teus ronyons plens de llum:
tot just perceps que el teu tresc,
mirall dels déus que la creen,
sempre refà la petjada
negra i obscura al teu volt.

CAMÍ CREADOR

Ona, que solques el mar,
blanca com neu d’encanteri,
tot percaçant fars perduts
a l’horitzó inabastable:
gira l’esguard i reposa
per descobrir amb foc encès
que  has dibuixat un bressol
on s’agombola la grana
d’un gai jardí ple d’estels.

FORÇA SUAU

Torre, que reptes l’espai,
punyent, altiva i esquerpa,
sorda al dolor i al neguit:
mira que el llarg barrinar
d’un dard suau com la brisa
que besa a l’alba les veles,
t’ha foradat la cuirassa,
tot fent sorgir en ple desert
una deu d’aigua gelada.


Roses, 12 d’octubre de 1989
Retocat l’octubre de 2009
Vàrem fer una exposició conjunta: Escultures del meu germà Narcis i poesies meves