BELLA HELENA
 

          Somni amarat de pèrfides flaires
prop dels fogars d’Hefest pertinaç,
       mots abrusats, mormols de sirena.

                    Canten amb tu florides de Venus
                folls seguidors de Paris invicte.
                               Ploren per tu deserts verinosos,
                 fills desolats del gran Menelau.
         Pètals i dagues són ta corona!

Temple secret on han recalat
  tants pelegrins sense esma ni guia.
           Quants senyals dus de blaves disbauxes,
    Dolços naufraigs al mar dionisi?

                  Ets com la lluna, que omple la nit,
               quan el sol xopa els ulls que et contemplen.
    Fuges de cel, si el cor és mesquí,
si alcen la falç per tondre tes ales.
           Viu per molts anys deessa inefable!

 


 
 
 
 
 
 
 
 

Roses, 10 de juny 1988