la meva vila
 

El dia 24 de juny del 1987. en el marc del XIIIè. aplec de la sardana de Roses, s’oferí un càlid homenatge al músic Josep Joli per la seva fidel trajectòria al servei de les nostres tradicions, especialment la musical, i pel seu esforç a popularitzar-la. S'hi estrenà la sardana que ell mateix havia compost amb el títol de "La meva vila". La interpretaren conjuntament les quatre cobles: Principal de la Bisbal, Montgrins, Mediterrània i  Ciutat de Girona.
Pocs dies després (ara no recordo l’ocasió concreta), tot xerrant amb en Joli, em va proposar de fer una lletra per poder- a cantar. Mai no se m'hauria ocorregut, però, com que pateixo una mena, d’atracció quasi malaltissa envers els reptes complicats, em va fer gràcia i m'hi vaig posar.
He de reconèixer que no va ser ni ha estat una feina fàcil. Encaixar una lletra a una música ja composta, sense entendre-hi res, resulta realment difícil; i encara ho és més si es tracta d’una sardana, que té un ritme tan definit i unes mesures amb ta poc marge de flexibilitat.
Dic això perquè, tot i que ho he donat per fet, no estic gens segur del grau d'èxit assolit. Les meves limitacions no m'han permès de comprovar-ho personalment. Us ofereixo, doncs, la poesia per si algú vol intentar d’acoblar-la a la música i desitjo que se'n surti. Aquesta convicció també justifica que no hagi posat tota la lletra sota cada nota. Potser no hi ha una única solució i algú pot tenir més encert que jo mateix a l’hora d’acomplir-ho. De tota manera, he marcat amb un número encerclat la nota on crec que hauria de començar el vers corresponent. Si a aquest algú li sembla que la meva col·laboració pot ser eficaç, només ha de fer que dir-m'ho.
La versió que teniu a les mans és per a coral amb acompanyament de piano. La versió instrumental per a cobla, si us interessés, podeu demanar-la a l'autor. La música és airosa i alegre; he maldat perquè la lletra no en desdigués; amb els últims retocs n’he arrodonit la musicalitat. Com és lògic, la trobo bonica i penso que suggereix aspectes objectius de la realitat que cada dia hi vivim.
Quan em preguntaren si volia escriure alguna cosa per a aquest programa, vaig pensar que podria ser un petit homenatge a la vila on, des de fa quasi trenta anys, he flairat belles roses i m’han punxat aspres espines. Per això crec que també tinc dret a dir que es una mica la meva vila.

1- Les parpelles dels homes de molts segles
2- s’han delit pel teu cos enjogassat,
3- ajagut a la platja riallera,
4- adormit a la falda del Puig Rom.

5- Han deixat bells presents del seu amor
6- al voltant del jardí de casa teva,
7- vells tresors que tu guardes amb recança
8- i que el temps, lentament, ha anat corcant

9- En els dòlmens fermenten tes arrels,
10- als cenobis reposen les pregàries,
11- les muralles destil·len dol guerrer
12- i les àmfores vetllen blaus secrets.

13- T'han besat celtes, ibers i rodesos,
14- grecs, romans, visigots i francs ardits:
15- ara tornen atrets per la sirena
16- que es bressola en els braços de Norfeu.

17- Massa gent s'esmuny pel teu llit furtiu,
18- delerosa d'esplai i de plaer:
19- plors i cants de goig, llibertat i fraus
20- es rebolquen folls a1 teu fresc recer.

21- Tot sovint el torb s’emporta xalest
22- glops de seny, de raó i capteniment,
23- que als carrers amb les fulles fan sarau
24- mentre l'urc alimenta somnis vils.

25- Ets de cert un esclat de primavera,
26- ple de roses i espines que fan sang.
27- Quina flaire tan forta que embriaga
28- de salobre, de sol i de celler.


 
 
 
 
 
 
 
 

La poesia és del juliol de 1987
L’article sencer, juntament amb la música per a coral i acompanyament de piano va se publicat al programa de la Festa Major de Roses l’any 1995.