Un únic perfum
 

Lentament ha anat florint
i ara té ufanosos brots,
sadollats de fruita fresca.

La seva ombra acollidora
la cremor guareix, sol·lícita,
que tot jorn la por resseca.

Tan sovint hi han reposat
els meus ulls vermells i encesos
per la pols i la rancúnia
que la lluita deslleial
ha llançat al vent maldestre!

Tan sovint s’hi ha esvaït
els fantasmes que somies!
Algun cop s’han encauat,
però hem trobat, just, l’encanteri
per tornar a prendre les regnes.

 

Ara la llar és tranquil·la.
A cops hi volen rantells,
mes sempre el foc resta encès
i la cisterna regala.

No té cadenes ni panys,
car la saó que hi reposa
vetlla amb encert mesurat
que el cant de zel no s’esbravi.

Té balconades i eixides
plenes de flors i de parres,
que fan perfums casolans,
oberts a valls i muntanyes.

La serenor s’allargassa
sobre la cresta esmolada
del drac immens, adormit
sota la llum irisada.

L’oreig i el sol amanyaguen
els cossos nus amb blanesa
i, suaument, els bressolen
amb refilets d’aus salvatges.

 

Tu cercaves noves flaires
que la vida encara et deu,
tot guimbant pels verds bancals
i gaudint de la dolça alba
que secretes confidències
t’oferien a cor ple.

Transcorrien les vesprades,
hores fresques d’incertesa.
Jo sortia a la finestra,
escrutant el llarg camí.
T’albirava, lluminosa,
envoltada de desigs.
T’allunyaves abraçada
a nous èxits entranyables.

T’he esperat engelosit,
inquiet i raonant.
Sé que avui, a l’horabaixa,
et caldrà un temps de repòs,
un mossec de pau anyenca,
un grapat de mel filtrada,
una pluja amansidora
d’aigua neta i cristal·lina,
recollida a la gran deu
que hem obert a quatre braços.

Aquesta és la nostra llar,
on tens plat i llit i càtedra
i jardins per regar junts.

Porta-hi els nous perfums que cullis,
perquè en facin un de sol,
amb colors vius i fulgents,
quan poncelli el temps madur,
temps d’acréixer i fer l’amor,
que genera a mans besades
el més clar amor a la vida!

 
 
 
 
 
 
 
 

Des de Sirventa (Alacant), juliol de 1987

Retocat el juny de 2009