des de milà
 

Ni el soroll ni les imatges
d’eixa terra atrafegada,
empobrida i carabruta,
han marcit el bell record
del cos nu que em regalares
fugaçment entre el vestit,
quan tot just et deia adéu.


Ni la fred ni la distància
d’aquest poble milanès
ha esbaldit l’anhel frisós
de tocar-te i empassar-me
els teus pits tan enyorats.


Els passeigs en solitari,
les rialles dels companys
han furgat la melangia
de recórrer vells racons,
compartint tendres mirades
i el respir de les nits orbes.

 

 
 
 
 
 
 
 
 

Milà, 24 de febrer 1985

Retocat l'agost de 2008