www.terraprims.com
 
 
 
 
 

on són la solitud i la buidor
 

L’amor infanta, és font de vida;
no consumeix, l’amor escampa
el bé engendrat pertot arreu.

L’amor no busca, això és de lladres;
ni desconfia, és de covards.
Si estimes molt, què més desitges?

L’amor no estima els que són bons.
L’amor fa bons aquells que estima.
Si estimes molt, tot et somriu.

No sé pas per què t’estimo.
No sé què he trobat en tu.
Potser res, potser un tresor,
potser el somni que al teu cor
jo hi plantava estels i flors.

Si et sents buida o bé esquerdada,
hi encendré una flama tèbia.
Si et sents freda i sense alè,
hi encendré fars fulgurants
que aclareixin les borrasques.

rius que enaigüin els ermots
i revifin tiges moixes;
fam de viure i d’estimar,
de plorar sense amargor.

Les poncelles ja han florit.
Els estels ja s’han refet.
El perfum s’ha estès arreu
i la llum dibuixa els cims,
que conviden a gaudir-ne.

On són la por i l’aridesa?
On és el niu de l’escorpí?
Han fuit, retuts per la llum blana
D’un espurneig fulgent de jaspi
Jo estava sol i m’ensopia
aquesta tarda a casa meva.
He recordat les teves flors
i els teus estels han renascut.

Si algú em portés les teves roses.
Si s’acostessin els teus ulls.
Si a prop tingués el teu escalf.
Si el teu perfum, joliu, entrés.

Si a l’horabaixa el dolç oreig
amanyagués pausadament
els cossos nus, el teu i el meu,
amb un llarg cant d’acords fecunds.

Els rosers s’han quedat al teu jardí.
Altres noms han flairat el seu perfum.
Altres cors han tornat a l’esperança.

Molt de temps m’he quedat sense la llum
de la faç que captiva els meus delers
del mormol que refresca els meus neguits.

M’he quedat quasi sol en companyia
dels calius adormits que has atiat
lluny de mi amb el gresol que hem modelat.

Jo també gesto en ells sens gelosia
les llavors que tu hi plantes i conrees.
Fruitaran qui sap quan i per a qui.

Han nascut també en mi bells llessamins
que han omplert de perfum la meva cambra.
Han fugit la buidor i les quimeres.

He flairat, afanyós, l’olor suau
de les flors que has donat als teus amics.
He estimat tots aquells que has perfumat.

L’amor no estima els que són bons.
L’amor fa bons aquells que estima.
Si estimes molt, tot et somriu.

 
 
 
 
 
 

Tardor 1970

Refet el juliol de 2007
 

 

 

 

  • www.terraprims.com