a mig florir
 

Petxina d’òpal mig oberta,
que xucles l’aire amb mig neguit
i prens el sol amb mig anhel;                   
lliri gruant a mig florir.


Escolta el cant de l’oreneta,
que vola, esvelta, sense llei.
Galopa, altiva, sense fre.
Atén el crit dels talismans.


Als ulls del bot, quan salpa, ardit,
tostemps hi llu un solc d’enyorança,
que el mar guareix amb promptitud.


Ningú no atura el riu audaç;
la por no el venç, cap cau no el lliga,
quan cerca amb seny el paradís. 

 
 
 
 
 
 
 
 

Roses 2 de novembre 1984

Retocat l'agost de 2008