he vingut només per tu
 

He vingut només per tu,
confiant de fer esclatar
el somrís encisador
que sovint s’enterboleix.

He vingut només per tu,
confiant poder gaudir
del somrís que et fa follet,
averany del jorn de festa.


Quan he sentit el primer mot,
ja m’ha portat la veu trencada,
nunci fidel de la tenalla
que et feia sang sense ferida.

Quan he sentit el segon mot,
he estat segur del plor feixuc
que arrossegaves, coixejant,
del fel amarg que rosegaves.


T’he escoltat i he dit quelcom;
mes no et deia el que volia.
No volia dir-te res;
sols volia agombolar-te.

T’he escoltat i he dit quelcom;
mes pensava que marxaves.
No podia dir-te res;
sols volia acompanyar-te.


He estat sol tota la tarda,
interrogant la serralada,
per si el cel blau de tramuntana
volia dur-me algun senyal.

He estat sol tota la tarda,
escorcollant-me el pensament,
per si el ressò de mes entranyes
volia dur-me el teu missatge.


Hem begut en un sol dia
un vi espès, mesclat amb mirra.
Sant i mort s’han barrejat
per regar sagnants poncelles.

Jo t’havia preparat
un amor amb altres aires.
He viscut l’amor que et dava
al compàs dels fets d’avui.
Al gresol de l’aspra vida
ha crescut i ha fet arrels.

 
 
 
 
 
 
 
 

Setembre 1980

Retocat l'agost de 2008