presents a desdir
 

Ara, que has foragitat
temps i espai per una estona,
puc donar als punts fugissers
bastiment i escalf de casa.

Recomponc amb traça i goig
les imatges que reposen,
temorenques de morir
com estels d’art i follia.

Vaig sortir amb la llum amiga,
que fugí sense adonar-me’n
amb companys més amatents.

Jo tenia una altra dèria,
tot cercant d’estar present
en l’encís del teu missatge.

Penjolls

Garlandes emmarcant
la testa riallera;
conjunt d’afanys i gestos
de pors i de guspires;
alè roent i dolç,
cabells lliscants i febles;
joiells que han estat teus
només un breu instant
i tots t’han deixat petja.

Revistes

Les mans que van teixint
l’estol de fils vibrants
són dòcils, tot jugant
amb l’urc del teu follet
i l’ordre del teu somni.
Ets tu que et vas teixint,
trobant la teva imatge.
t’he ofert munt de models:
escull-ne tu els que et plaguin.

Perfums

Són plenes les botigues
de pots i ampolles fines
que encisen i menteixen.
Què en resta del perfum
robat a les poncelles?
Malgrat que n’he escampat
milers damunt ta pell,
jamai ha retut plaça
l’olor del teu somriure.

Vestits

En veig de molt bonics:
voleien quan camines
amb aires de gavina
o et cinglen com la poltra
a punt de cavalcada.
Com més disfresses portes,
més lluny de mi t’esquitlles;
cap drap t’abilla més
que el teu color de posta.


Els meus peus estan cansats
per les pedres i la fressa.
S’ha esmunyit del sentinella
l’hora, destra, de puntetes.

T’he comprat dons a desdir,
compartint temps i projectes.
Són ben nostres (avui més):
són maurats en post furtiva.

Quan els obris, vés amb compte:
són tan fràgils com cadells
que la fred i el sol recremen.

Cada dia floriran,
si prens cura, cada nit,
d’abrigar-los fins l’albada.     

 
 
 
 
 
 
 
 

setembre 1980

Retocat el juliol de 2008