www.terraprims.com
 
 
 
 
 

LA NEU DE LA MUNTANYA
 

Quan al cim de la muntanya
bufa el vent blanc i punyent,
ja se sent a les altures
el gran crit del fred altiu

No s’espanten pas els homes
del seu cru i potent bramul;
al seu cor hi ha flama encesa
i el seu pit s’abranda al foc
Bufa el vent. Llisca la neu.
Lladra el fred. Tem la il·lusió.

Però el vent de la muntanya
és tan fort i tan cruel
que fa presa, traïdor,
en el cos jove i calent

Lentament creix l’amenaça,
com les dents d’un gos esquiu;
és el glaç que senyoreja
i fereix la carn ardida
Bufa el vent. Llisca la neu.
Lladra el vent. Tem la il·lusió.

Tot el món és la muntanya
on assetja el fred i el vent;
hi ha molts homes que transmeten
el seu glaç als altres cors

Moltes brases d’ulls encesos
han tastat el fred verí,
han sentit la queixalada
cada nit amb nou turment
Bufa el vent. Llisca la neu.
Lladra el vent. Tem la il·lusió.

Cal que el foc venci la mort.
Cada cor vetlli el caliu,
cada cos sigui un tió.
Tot el món cremi d’amor.
Bufa el vent. Llisca la neu
Lladra el vent. Tem la il·lusió

 
 
 
 
 
 

Primavera 1969

Retocat el juliol de 2007

 

 

 

 

  • www.terraprims.com