www.terraprims.com
 
 
 
 
 

el més gran és l'amor

 

Primera carta de sant Pau als cristians de Corint

 

Interesseu-vos pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més elevat.
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, confia sempre i no perd mai l’esperança ni la paciència.
L'amor no passarà mai. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix.  Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.

Llegim a poc a poc i més d’una vegada aquest fragment de la primera carta de sant Pau als seus amics que vivien a Corint, una ciutat grega que encara existeix i és ben important.

 

1.- En el primer paràgraf remarca la primacia de l’amor sobre totes les altres coses que ens puguin semblar bones. Fixem-nos en l’última afirmació: fins i tot les coses més nobles, si es fan per motius poc sincers, perden tot el seu encant i excel·lència.

 

Si nosaltres també ho tinguéssim tan clar, hauríem de saber-ho explicar amb la mateixa força. Prova, doncs, de fer una frase que s’hi assembli:

 

Si jo _ _ _ _  _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ però _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ seria _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 

 

2.- Hi ha moltes persones que fan servir sovint la paraula estimar. Diuen que estimen, però fàcilment perden la paciència, tenen enveja, són presumides i orgulloses, s’irriten i es vengen, diuen mentides i s’alegren dels enganys...

Parlem-ne una estona i ajudem-nos a reconèixer les nostres fallades. Escriu-ne tres exemples.

 

3.- Les últimes paraules del segon paràgraf mereixen que ens hi aturem un moment: “El que estima confia sempre”.

Què volen dir confiar i desconfiar?

El diccionari ho explica així: Estar segur del caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció d’algú. Comenteu amb calma aquesta definició.
Posa algun exemple de situacions en què tu hagis confiat en algú o desconfiat d’algú.

 

Posa’n algun en què hagin confiat en tu o desconfiat de tu.

 

4.- Al mig del tercer paràgraf hi ha unes afirmacions remarcables: “quan jo era un infant, parlava com els infants, sentia com els infants, raonava com els infants; però, d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants”.

Als més grans ens serà més fàcil d’entendre i d’explicar una experiència semblant i serà bo que la compartim amb els més petits. Aquests, encara que la distància sigui més petits, segurament també podran dir:

“Quan era més petit _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _  ,

però ara, que he crescut _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Escriu alguna de les coses de què hem parlat ara mateix.

 

 

Cada vegada que estimes poses un maó per construir un món més bondadós i fraternal. Explica algun maó que hagis posat aquests últims dies.

 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

 

 

 

  • www.terraprims.com