GELOSIA I EXCLUSIÓ

La primera i la tercera lectura de diumenge passat relataven dos episodis en què es denuncien dues actituds radicalment oposades a la Bona Nova de Jesús. Recordem-ne un breu resum.

 

Llibre dels Nombres: Tot just acabada la unció com a profetes d’un grup d’ancians israelites davant del Tabernacle, arriba un jove del campament dient que dos ancians que no havien estat ungits també gaudeixen del do de profecia. Josuè prega Moisès que els ho prohibeixi.

 

Evangeli de Marc: Joan informa Jesús: “N’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes, perquè no és dels que vénen amb nosaltres”

Les respostes de Moisès i de Jesús són ben clares: “Estàs gelós de mi? Tant de bo que tot el poble tingués el do de profecia”. “Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi”.

 

Remarco l’expressió de Joan: Com que no és dels nostres, no té dret a fer els miracles que nosaltres fem. Primer disbarat: separar les persones entre els que vénen amb nosaltres i els que no hi vénen. Segon disbarat: només poden fer miracles els que vénen amb nosaltres. Jesús corregeix d’un cop els dos disbarats: Tots els que fan miracles són dels nostres i, com que tothom pot fer coses meravelloses, més a menys espectaculars o discretes i eficaces, com donar aigua a qui té set, vestir el que va despullat, donar pa, casa o treball a qui no en té, tothom és dels nostres.

 

Fer un segon pas en aquest raonament també és important, perquè sempre ens resulta costerut de reconèixer les coses bones que fan aquells que considerem enemics o rivals. Tendim, més aviat, a fer avaluacions simplistes: Quasi tot el que fan els altres és dolent i ho fan amb intenció de molestar-nos; en canvi, els nostres quasi sempre actuen correctament i, si alguna vegada perden els estreps, és perquè no tenen alternativa, provocats per la intransigència dels altres.

 

La resposta de Moisès també és modèlica: Tant de bo tothom tingués els dons i oportunitats que nosaltres tenim! I no solament dons espirituals, sinó de tot tipus, a fi que poguessin satisfer justament els seus anhels de benestar i dignitat reconeguda.

 

Aquesta és, doncs, la proposta de Jesús: no és just de tancar-se en la pròpia fortalesa per defensar la nostra situació privilegiada en tants aspectes, sinó d’enderrocar totes les barreres entre els nostres i els altres, fins que tots aprenguem a viure com un sol poble, una sola família, un sol cos, en què tots i cadascun dels membres treballem i maldem per servir el conjunt..