PLENAMENT SATISFETS

Per Tots Sants, llegim, com cada any, l’inici del que anomenem “Sermó de la muntanya”, els tres capítols (5, 6 i 7) de l’evangeli de Mateu, en què concentra les propostes més radicals i característiques de la predicació de Jesús. Són nou proclames que comencen amb la paraula “feliços” i que, per això, anomenem “Les benaurances”. Tot i que sigui fàcil de concloure-ho, ho remarquem: la salvació que Jesús ens ofereix és un camí cap a la felicitat, marcat per fites clares i segures.


El diccionari defineix la felicitat com a un “estat d’ànim plenament satisfet”. La paraula clau és plenament. És evident que res ni ningú no ens la pot donar, perquè res ni ningú no ens pot satisfer plenament.  Malgrat tot, estem immersos en una allau de propaganda que es compromet a posar-nos-la a l’abast amb mitjans més o menys assequibles.


Davant d’aquest panorama, hem de ser conscients que no es tracta simplement de triar-ne uns i rebutjar-ne d’altres segons el moment, les circumstàncies o les necessitats més urgents o immediates, sinó d’avaluar la qualitat del que ens ofereixen, organitzar el nostre full de ruta d’acord amb el que percebem com a millor i ordenar els altres mitjans a l’assoliment dels més ben qualificats.


També hem de tenir clar quins factors atorguem més gruix a la felicitat que busquem: duració i intensitat del benestar, blindatge contra els riscos de perdre’l o que ens el prenguin...


I ara, tornem al començament. Podríem dir que Jesús és un predicador que s’afegeix a l’elenc de propagandistes de la felicitat. Ens toca fer aquesta feina, complicada però imprescindible, d’avaluar aquesta felicitat, de comparar-la amb la que ens ofereixen els altres i d’organitzar el nostre full de ruta d’acord amb el resultat de l’avaluació.


Si ens apuntem al col·lectiu dels “nets de cor, que veuran Déu” i la seva Veritat, el resultat de l’avaluació està assegurat: la felicitat que ens proposa Jesús és la més duradora, la més intensa i la més ben blindada contra robatoris. Cal que tots els altres mitjans i camins prometedors de felicitat conflueixin en el de Jesús per fer-la encara més duradora i intensa.

La quarta benaurança segella el procés: “Feliços els que tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà”, els satisfarà plenament; però només els justos, els que reconeguin la dignitat de tots els germans i comparteixin l’herència que el Pare ha llegat per al bé de tots.