DESARMAR LA VIOLÈNCIA

La darrera setmana d’aquest mes celebrem el Memorial de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús, la millor oportunitat per contemplar i intensificar l’empatia amb les actituds radicals de què aquests relats ens donen testimoni. Us proposo de fer atenció especial a alguns dels seus episodis per comprendre de veritat i aprendre a practicar el seu mètode per desarmar la violència.

 

Quan els sicaris arriben a Getsemaní per capturar-lo i un company el defensa passant a l’atac, proclama una sentència contundent i precisa: “Torna a embeinar l’espasa; tots els que empunyen l’espasa per l’espasa moriran” (Mateu 26,52). La resposta irada i violenta no solament desvetlla una espiral creixent de destrucció, sinó que esdevé mortífera per a ambdós contrincants. El mal no és vençut, sinó que s’engreixa.

 

Els trets més típics de la reacció cristiana apareixen nítidament en aquests altres textos: no intenta la victòria sobre l’ofensor, sinó que l’increpa perquè s’avergonyeixi de la seva injustícia i repari les ferides causades; intenta anul·lar la maldat, tot empenyent el malvat cap a la recuperació de l’amabilitat i de la reconciliació. Quan un guàrdia, durant el judici a casa d’Anàs, li clava una bufetada, “Jesús li respongué: Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?” (Joan  18, 23). “Jesús li digué: Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?” (Lluc 22, 48). “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan” (Lluc 23, 34). I fa el mateix quan l’agredit és un altre; quan li presenten una dona adúltera, diu als acusadors: “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que tiri la primera pedra” (Joan 8, 7)

 

Aquesta tercera via de Jesús certament és més difícil i compromesa que alçar l’espasa i restablir l’ordre exercint la venjança o que callar, aguantar i fugir; és una via que exigeix lucidesa i creativitat, fe i constància. El deixeble de Jesús, audaç i agosarat, entendrà de seguida que Déu cerca incansable de recuperar la persona i no de destruir-la. I maldarà no pas  per sotmetre l’enemic, sinó per reintegrar-lo a la germanor, foragitant del seu cor l’odi i el rancor. Encara que hagi de morir en l’intent.