SERVIDOR I PROFETA

La setmana passada vàrem celebrar la festa de sant Joan Baptista. Jesús diu d’ell que és “més que profeta” i que “cap mare no ha portat al món ningú més gran que ell”. En què es fonamenta per fer-ne aquests elogis tan entusiastes? En dues facetes de la seva missió, que va assumir amb dedicació plena.

 

La primera és la de preparar el camí del Senyor de qui “no es digne de portar-li el calçat”, tasca que només feien els servents més humils. Joan, doncs, és tan gran perquè es posa plenament al servei de l’Altre. Quan va creixent la fama de Jesús i atreu més seguidors que Joan, els deixebles d’aquest, engelosits, li plantegen la qüestió de la competència. Joan els respon: ”Ara ell ha de créixer i jo he de minvar”. És l’expressió clara de la seva opció fonamental: ell ha vingut  a servir i la seva alegria més gran és que aquest servei aconsegueixi el creixement de l’Altre. El que el fa tan gran és aquesta generositat sincera i absoluta. És una lliçó que ens convé molt d’aprendre per aplicar-la a tots els àmbits de la nostra vida, per tal que tot el que fem i diem serveixi per afermar la presència de Jesús i de la seva Bona Nova entre nosaltres. Es tracta d’aconseguir que els nostres interessos personals i dels petits grups més propers vagin perdent pes, minvant, mentre fem créixer el seu Regne.

 

La segona és la incansable denúncia de la hipocresia religiosa i de la immoralitat dels poderosos. Als primers els deia: “Cria d’escurçons. Demostreu amb fets la vostra conversió”. La denúncia insistent de la luxúria i del despotisme d’Herodes li va costar la vida. Per tot això és “més que profeta”, flagell de la corrupció i de la indiferència davant de les injustícies.

 

Recordem ara que cadascú de nosaltres, en el Baptisme, hem estat ungits com a profetes per acomplir amb una força semblant aquesta missió de denúncia de la immoralitat i de la injustícia que arrosseguem a dintre i ens assetja arreu. L’heroic testimoni de Joan ens ha d’ajudar a examinar amb quina fidelitat acomplim aquesta missió. No és pas necessari que ens dediquem a escridassar ni a desqualificar les persones; potser és suficient que aprenguem a anar contra corrent, a fer les coses honestament fins en els més petits detalls, perquè la vida del just és en si mateixa una denúncia de les més eficaces de les trampes que ens tempten tan sovint. El silenci i la inacció ens fan còmplices del Mal. Ens fan molta falta aquests petits (o grans) profetes de cada dia.