DEJUNI I ABSTINÈNCIA

Aquest mes coincideixen dos esdeveniments amb missatge afí: la campanya de Mans Unides contra la fam i la pobresa i l’inici de la Quaresma. Tots dos posen al primer pla l’exercici del dejuni, de l’abstinència i, en general, de tot allò que inclou la paraula sacrifici.

Per comentar-ho des de la perspectiva correcta, convé tenir present el que diu el profeta Osees i que Jesús repeteix diverses vegades. “El que jo vull és amor i no sacrificis”. No diu pas que no vulgui sacrificis, sinó que els sacrificis han de ser expressió i prova de l’amor.

Abstenir-se d’una cosa profitosa, si no va seguit d’oferir-la a un altre que no la té en quantitat i qualitat suficient, és sacrificar-se en va. Dejunar sense posar-se a la pell dels que passen gana i no donar-los allò de què prescindim, és fer comèdia i donar allò que ens sobra sense renunciar a cap plaer, és mera hipocresia.

Per això, des de Mans Unides, s’insisteix en aquests dos aspectes bàsics: l’aportació ha de ser generosa per poder combatre eficaçment les causes de la fam, resultat no pas de la manca d’aliments, sinó de la injusta distribució del benestar i ha de ser fruit d’una renúncia costosa, que ens acosti a l’angoixa dels que no tenen a l’abast allò que necessiten per viure amb dignitat i que nosaltres hem acumulat avariciosament.

Quan l’Església ens proposa que, especialment durant la Quaresma, fem dejuni i abstinència, no ens proposa pas que deixem de menjar una cosa bona per menjar-ne una de millor ni que reduïm el menjar d’un àpat per menjar el doble en el següent, sinó que deixem de menjar una cosa bona per aconseguir que uns altres en puguin menjar i que reduïm els nostres àpats perquè els que sempre els tenen minsos els puguin equilibrar justament.

Per tant, hem de programar el dejuni, l’abstinència i l’almoina no pas deduint-ho de la nostra caritat raquítica i paternalista, sinó com a exercici de la justícia distributiva, responent a les necessitats dels que malviuen als marges del nostre muntatge social i amb el propòsit ferm de fer-los participar dels béns que Déu ens ha atorgat com a herència comuna.

# # # # # # # # # # #

Aquest any, el projecte que Mans Unides ha encomanat al nostre arxiprestat és la millora d’un internat per a noies al nord-est de l’Índia, situat en una regió on la majoria dels habitants tenen escassos mitjans de supervivència. La majoria dels joves es veuen empesos a emigrar o a treballar, amb mínimes perspectives de progrés. Les noies encara ho tenen més difícil perquè el seu futur encara és més obscur.
Beneficiaris directes: 50 noies; indirectes (les famílies): 300.