ELS SEUS NO EL VAN ACOLLIR

Avui, dia 2, és el primer diumenge d’Advent, aquestes tres setmanes establertes per preparar la segona festa més gran del cristianisme. No es tracta pas de celebrar l’aniversari d’un esdeveniment ocorregut en una data determinada. La data del naixement de Jesús no va pas interessar els primers cristians ni als evangelistes, que no hi fan cap referència. De fet, convé recordar-ho, només Mateu i Lluc parlen de la seva infància en unes narracions amb moltes divergències, impossibles de conjuminar.

 

Qui enfoca amb precisió el motiu de la festassa és Joan: “Existia el que és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món que li deu l’existència, però el món no el va reconèixer. Va venir a casa seva i els seus no el van acollir. El qui és la Paraula es va fer home i va conviure entre nosaltres”.

 

Insisteix quatre vegades en el gest decisiu de Déu, en la meravellosa notícia que s’ha acostat tant a nosaltres fins a fer-se home i conviure a casa nostra. Unes línies més avall hi posa el colofó: “Déu no l’ha vist mai ningú” ni ningú no el pot veure, però Jesús ens ajuda a conèixer-lo i, per tant , a estimar-lo. Així podem aprendre a participar de la seva bondat, de la seva saviesa i fer via cap a la fita que omplirà la nostra existència de sentit i de felicitat.

 

Però aquest relat entusiasta té un contrapunt decebedor: “els seus no el van acollir”. Aquesta generositat no és reconeguda per aquells que haurien de beneficiar-se’n. I, qui són aquests incomprensiblement ingrats? Quedaríem molt tranquils si poguéssim contestar “els altres”, però aquesta resposta, sens dubte, és una fugida d’estudi, no és ni real ni sincera. I no costa gaire de demostra-ho, si repassem les excuses que adduïm per rebaixar la pràctica de les propostes evangèliques.

 

Si acceptem aquest plantejament, queda clar quina és la feina bàsica per a aquest Advent: purificar l’acolliment de Jesús i de les seves propostes, fer-ho de manera cordial i eficaç, tot eradicant els prejudicis i interessos que l’aigualeixen. Serà bo que, com a propòsit concret, trobem alguna estona periòdica de reflexió i examen per seguir atentament la nostra preparació del Nadal, a fi que sigui no només un dia de bons àpats i xerinola, sinó un esclat de vida cristiana. I no oblidem aquelles altres paraules de Jesús: “Qui acull algun dels més petits i maltractats, m’acull a Mi.”