www.terraprims.com
 
 
LA GÈNESI DEL MAL
 

Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. Després, plantà un jardí a l'Edèn i va posar-hi l'home que havia modelat. Va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.
El Senyor-Déu li va donar aquest manament: “Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.
Llavors el Senyor-Déu es digué: “No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat”. Va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria. L'home els donà un nom, però no va trobar una ajuda que li fes costat.
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles, va fer-ne la dona i la presentà a l'home. L'home exclamà: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!. Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona i des d'aquest moment formen una sola carn.
La serp era el més astut de tots els animals. Preguntà, doncs, a la dona: “Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?”
La dona va respondre a la serp: “Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp li va replicar: “No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.
Quan l'home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè no els veiés. Però el Senyor-Déu cridà l'home i li va dir: “On ets?”
Ell li va respondre: “He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat”.
El Senyor-Déu li replicà: “Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?”
L'home va respondre: “La dona que has posat al meu costat m'ha ofert el fruit de l'arbre i n'he menjat”.
Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona: “Per què ho has fet, això?”
Ella va respondre: “La serp m'ha enganyat i n'he menjat”.

Resum dels capítols 2 i 3 del  llibre del Gènesi

 

1.- En primer lloc, fem un comentari general del gènere literari del text i fixem un marc raonable per interpretar-lo justament i desfer les altres interpretacions esbiaixades que tan sovint el converteixen en una caricatura ridícula. Aquests primers capítols del llibre del Gènesi no són pas una crònica històrica ni un relat científic, sinó una narració mítica per explicar l’origen del Mal i en qui recau la responsabilitat de la seva difusió escandalosa.
2.-Segon punt: L’home i la dona són de la mateix carn; comparteixen, per tant, en absoluta igualtat, la mateixa dignitat i els mateixos drets i deures. Són els únics éssers capaços de fer-se companyia i d’unir-se per esdevenir una sola carn.

3.- Tercer punt: la primera guspira del Mal s’encén quan desconfien de Déu. Allò que Déu els ha dit que era dolent els fa goig de veure i els resulta atractiu. “Potser sí que Déu ens enganya!”

4.- Quart punt: El que els engresca i entusiasma és “ser iguals com déus”, “conèixer el bé i el mal”, que significa decidir el bé i el mal pel seu compte, sense subjectar-se a cap altre llei superior ni retre comptes a ningú.

5.- Cinquè punt: Eludir la pròpia responsabilitat. La culpa és de la serp, que ha estat efectivament astuta. Ells són simplement uns badocs que s’han deixat enganyar, sense cap intenció d’esgarriar-se. 

 

Les propostes estan redactades en un to que sembla magisterial, però no pretenc pas d’imposar-les, sinó només de remarcar els punts forts del missatge bíblic. Crec que hi ha tres feines a fer:

  1. veure si aquestes afirmacions estan ben fonamentades en el text
  2. comentar en quina mesura les quatre actituds viciades estan presents en el nostre tarannà personal i col·lectiu
  3. constatar les conseqüències que comporten en la presència i extensió del Mal que pateix el món.

 

 

Març 2017

 
 

 

 

 

  • www.terraprims.com