El record històric del naixement de Jesús pertany a un segon estrat de l’anunci cristià i és relativament tardà en la tradició evangèlica. El primer evangeli que es va escriure, el de Marc, no ens diu res sobre aquest moment de l’existència de Crist: se centra en la bona notícia de l’anunci del Regne als pobres realitzat per Jesús i ratificat amb la Pasqua. El darrer evangeli a aparèixer, el de Joan, no considera rellevant de recórrer a les circumstàncies històriques del naixement de Jesús per a presentar-ne la figura. Ho narra en un pla poètic i teològic a manera de pròleg amb la imatge de “la Paraula que s’ha fet home”. Són Mateu i Lluc, els dos mitjans, que es fixen en la infància de Jesús. Cada un, des de diferents fonts i tradicions, com veurem.

Mateu (1,18-2,1-23)
Lluc (1,26-38; 2,1-40)
L’acord matrimonial era alguna cosa més que un simple prometatge: es tractava d’un autèntic matrimoni, si bé sense vida en comú fins a la celebració de la cerimònia. El compromís de fidelitat era fonamental i trencar-lo es considerava adulteri. Normalment es posposava el ma­trimoni, és a dir, la vida en comú, per diverses raons: edat primerenca de la promesa, qüestions d’herència o béns, compliment de contractes. Res no sembla contradir el fet que tant Maria com Josep eren joves. El compromís entre Ma­ria i Josep era, per tant, seriós i definitiu i, per això, Josep va interpretar l’embaràs de Maria com una infidelitat a la promesa de matrimoni, la qual cosa legalment requeria per part del marit el repudi, pel cap baix, o, fins i tot, l’acusació d’adulteri, seguida de la lapidació.
El popular relat de l’anunciació a Maria serveix a Lluc per situar el lloc de la concepció de Crist, cosa que Mateu no feia: Maria i Josep viuen a Natzaret i estaven promesos, sense haver arribat al matrimoni. La circumstància de la concepció de Jesús és sem­blant a la narrada en Mateu, però aquest cop sense les angoixes ni els dubtes de Josep.
Una lectura directa del text sembla situar Maria i Josep a Betlem com el poble on viuen i Jesús naixent a la casa on Josep ha rebut l’esposa per fer vida en comú. Jesús neix, per tant, a casa dels pares, com qualsevol fill de qualsevol família. Així sembla confirmar-ho  quan diu que els mags, buscant el nen, van entrar a la casa i el veieren  amb Maria, la seva mare.

Lluc situa amb precisió les coordenades espaciotemporals del naixement de Jesús: a Betlem, amb ocasió d’un cens. Maria i Josep es veuen obligats a desplaçar-s’hi per raó de l’ascendència davídica de Josep i és allí on circumstancialment neix Jesús; és, doncs, el poble d’adopció. De fet, tan aviat com poden, ja amb Jesús nascut, tornaran al seu poble de Natzaret.

Estem acostumats a veure Jesús nascut en una cova o estable, als afores de la ciutat. El text evangèlic ens fa pensar més aviat en la ciutat de Betlem, en l’estable d’algun hostal i en la menjadora d’aquest estable com a primer bressol del Messies.
L’episodi dels mags mereix un comentari especial. El text no diu ni que fossin reis ni que fossin tres ni el nom de cap d’ells. Hem d’entendre, doncs,  per mags els astròlegs, els científics d’aquella època, als quals no els va ser indiferent de veure sorgir al firmament una llum que no tenien controlada en la seva diària observació del cel; això fa posar-los en camí. La interpretació posterior ha identificat els personatges com si fossin tres i reis pel nombre i la dignitat deis dons. L’autor manifesta una clara intenció teològica, que és de mostrar com els pobles pa­gans vénen a adorar el Messies d’Israel que es revela d’aquesta manera com el Sal­vador de tots els pobles, tal com els profetes havien anunciat.
Mateu remarca que s’acompleixen les esperances messiàniques del poble d’Israel, tant de temps anhelades i que l’impacte té gran ressonància des del primer moment: hi acudeixen els mags, Herodes es posa a tremolar i tot Jerusalem amb ell, es consulten els oracles profètics, es trama una estratègia per tal d’acabar amb el nounat... Probablement la dada teològica pesa més que no pas el fet històric.
Qui es va assabentar del naixement de Jesús? Aquí no hi ha mags d’orient; Herodes no sembla assabentar-se’n i a Jerusalem passa del tot desapercebut. Només uns pobres i humils pastors reben la gran notícia de la salvació per a ells i per a tots els homes; només ells en testimonis. I, quan als quaranta dies, presenten Je­sús al Temple, els únics que s’adonen de la transcendència d’aquest nen són dos ancians: Simeó i Anna que, en nom d’Israel, hi descobreixen el compliment de les promeses messiàniques.

Fugida a Egipte i matança dels innocents. No po­dem conèixer la certesa històrica d’aquests fets. La crueltat i la tremenda gelosia constitueixen una dada certament històrica en la personalitat del rei Herodes als darrers anys de la seva vida, però la fugida de Maria i Josep amb el nen, una família molt humil i amb poques possibilitats, resulta poc probable; sembla que pesen molt els motius teològics: Jesús recorre el camí del poble d’Israel en l’èxode des d’Egipte a la terra promesa per tal de formar el nou poble de Déu.

La cronologia dels fets no és gens clara. Quant de temps va passar entre el naixement de Jesús i l’aparició deis mags? Herodes pren la decisió de matar tots els nens de dos anys en avall a Betlem i a la seva rodalia. Havien passat dos anys entre el naixement i aquesta decisió? Es va curar en salut Herodes en posar aquesta fita, per tal d’assegurar que Jesús morís i només havien passat unes setmanes? Del relat, narrat sense solució de continuïtat, sembla deduir-­se que tot va ser molt seguit. El mateix es pot dir de l’estada a Egipte. Si van esperar la mort d’Herodes, és fàcil suposar dos o tres anys d’estada allí.
 
I, finalment, l’establiment definitiu. No tornen a Ju­dea, província on es troba la ciutat de Betlem per por d’Arquelau. Se’n van al nord, a la regió de Galilea, a un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anun­ciat e!s profetes: li diran Natzarè. Natzaret apareix com el poble d’adopció en què els pares de Jesús es van establir, fugint de possibles persecucions. Allí és on Jesús creixerà i viurà; la gent, després, l’identificarà com el Natzarè
La cronologia en Lluc és força clara: neix Jesús i és contemplat pels pastors; als vuit dies, en el més ple anonimat, és circumcidat i se li posa per nom Jesús i, als quaranta dies, és dut a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Després d’això, quan hagueren com­plert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornen a Natzaret tranquil·lament i allí, al seu poble, l’infant creixia en edat, saviesa i gràcia.

Què podem dir, des del punt de vista històric, del naixement de Crist?

No és fàcil de treure conclusions d’aquests textos narratius, ja que s’hi barregen les dades històriques i les claus teològiques. La descripció dels fets sempre se sotmet a una interpretació i a una intencionalitat religiosa; en aquest cas, és mostrar el caràcter messiànic de Jesús. No és fàcil de separar, en la redacció final, quines dades corresponen a un o altre objectiu.
És clar que Mateu i Lluc manegen fonts diferents i refereixen episodis diferents. La tradició cristiana secular ha tractat d’harmonitzar tots dos relats, esforçant-se per teixir un únic fil argumental, tot completant les llacunes i les ambigüitats amb materials anomenats apòcrifs, que remarquen amb més entusiasme les veritats dogmàtiques marianes del primitiu cristianisme. De tota manera, cal reconèixer que l’intent no reïx ja que les dades que ofe­reixen els textos evangèlics són per elles mateixes irreconciliables.

Els evangelis apòcrifs realitzen una reconstrucció encara més fantasiosa dels fets. Ve­gem-la: Maria és una noia que ha consagrat a Déu la seva virginitat al Temple de Jeru­salem. En acceptar ser mare de Déu, Josep, que era vidu i amb fills (així s’explica allò dels germans de Jesús  que apareix als evangelis), es compromet a acceptar-la com a muller per donar una paternitat al nen que naixerà, però acollint-la com a filla més que no pas com a esposa. D’aquests relats, en sorgeix també la tradició dels tres reis i els seus noms, així com la presència a l‘estable de la mula i el bou. És important aclarir que aquests elements no pertanyen als relats dels evangelis autèntics.

19 desembre 2004