Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

Créixer és una llei de la naturalesa; de fet, viure vol dir créixer. També en diem progressar o madurar. Tots els ésser vius creixen: les plantes, els animals i les persones. Però aquest procés tan natural no és pas simple, sinó complex i necessita estímuls i aprenentatge. També comporta riscos i desequilibris. A vegades, el creixement d’uns individus comporta la degradació d’altres i el creixement desmesurat d’una part de l’individu comporta discapacitats greus per al conjunt. És necessari, doncs, que el creixement sigui constant, equilibrat i harmònic amb l’entorn.
Concretem tot això en una planta. La llavor tendeix a créixer, però necessita unes condicions imprescindibles: terra bona, regatge, llum, calor. Hem de vetllar perquè tingui tot això en la mesura propícia, que creixi recta; caldrà protegir-la de possibles malalties, potser podar-la o reforçar-la amb crosses. Si aconseguim acompanyar-la amb eficàcia, florirà vistosament, tindrà un fullam ufanós i, si s’escau, donarà fruits saborosos.

 

creixemcreixem2Quina diferència hi ha entre aquests dos arbres?
Què els ha passat?

 

 

 

 

 

Seguint aquesta comparació amb els arbres, sant Pau fa una llista dels fruits que hauríem d’escampar com a resultat dels nostre creixement i procés de maduració:

 

“Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix”. (carta als Gàlates 5, 22)

 

Què podem fer per escampar aquests fruits tan saborosos al nostre entorn? Posa’n algun exemple concret.

 

 

Quan el creixement s’interromp i el procés de maduració no arriba a cap, sorgeixen la decepció i la queixa. Jesús ens ho explica aplicant-ho a un arbre fruiter, però nosaltres ho hem d’aplicar als àmbits personals.

 

“I els digué aquesta paràbola: “Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya:
- Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?
Ell li respongué:

- Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar” (Lluc, 13, 6-9)

 

Què passa, quan descuidem l’estudi, desatenem les diverses necessitats corporals o no ens posem al dia en l’aprenentatge de les diverses tècniques artesanals?
Nosaltres quedem minvats i endarrerits i els altres ho lamenten i ens ho retreuen.
Per altra banda, els petits avenços quotidians es converteixen en estímuls per continuar creixent i madurant.
Comenta aquestes experiències concretes i fes-ne un breu resum.

 

 

 

 

Els grans enemics del creixement satisfactori de tots els éssers són la mandra (ja ho hem comentat abans) i el creixement desmesurat d’alguna de les seves parts. En aquest segon cas, s’inicia un procés semblant al d’una malaltia cancerosa: una cèl·lula s’infla i envaeix l’espai de les altres fins a asfixiar-les, impedir el seu desenvolupament i acabar devorant-les.
Això passa quan la intel·ligència no creix amb l’edat i quan l’esperit i els sentiments no maduren al mateix ritme que la intel·ligència i l’edat.
Això es veu molt clar quan mirem com funciona al món: els poderosos es converteixen en dictadors, que no respecten els altres; els rics, en avars, que acaparen el que necessiten els altres; els savis, en persones que ho saben tot i no escolten mai ningú; i nosaltres, que tenim una mica de tot i no acabem d’aprendre a créixer amb harmonia i seny.
Resumeix algun exemple concret que entenguis bé sobre alguna d’aquestes afirmacions.

 

 

 

 

Sant Pau va aprendre bé de Jesús i dels seus primers deixebles una lliçó que nosaltres també hauríem de tenir molt present. L’explica als cristians que vivien a Éfes, una ciutat grega:

 

“Ja no serem més com infants que es mouen amunt i avall, endavant i endarrere segons el que diu la gent ni serem víctimes de l’astúcia que encamina a l’error.
Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l’amor, creixerem del tot fins a arribar a l’home perfecte, imitant Jesús, que és el cap. Per ell, tot el cos es manté harmoniosament unit gràcies a tota mena de juntures que el sostenen.
Així, cada membre, en la mesura que li correspon, exerceix la seva funció i, amb l’amor dels uns per als altres, el cos es va fent i creixent sense parar” (4, 14-16)

 

 

1.- Quin és el millor model que podem seguir per al nostre creixement? Fins on és bo que cresquem?

 

 

 

2.- Què és el que retarda i fa difícil aquest creixement?

 

 

 

3.- Què vol dir la paraula “harmonia”? Què convé fer per estar “harmoniosament units”?