Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

 

= Què hi veus en aquests tres dibuixos?
= Només hi ha el que copses a primera vista?
= S’hi pot veure alguna cosa més?
= Com has descobert aquestes altres coses?

 

Les figures que els astrólegs antics van veure en les constel·lacions i que els actuals encara hi veuen són un bon exemple del significat que donem al verb veure i de com es pot passar de no veure a veure.
També ens ajuda a entendre la debilitat d’aquella afirmació tan contundent, que sembla indiscutible: “Si no ho veig, no ho crec”.
Parlem-ne una estona amb calma i adonem-nos de l’abast que té comprendre aquests processos del coneixement.

 

 

Les coses que ens passen cada dia i la conducta de les persones tenen sempre més d’una cara: alguna és positiva i agradable; alguna negativa i incómoda; alguna está més amagada i demana més atenció...

Hi ha moltes influències que ens disposen a veure’n, a seleccionar-ne o a fixar-nos en una de concreta: l’interès personal, la pressió de la majoria, els criteris que hem assimilat préviament, la relació afectiva amb els protagonistes, la força del primer impacte...

Queda clar, doncs, que, quan veiem alguna cosa, no copsem la realitat tal com és (molt complexa per a la nostra minvada intel·ligència), sinó que la interpretem segons els nostres prejudicis
Els evangelis ens n’expliquen dos episodis molt clars.

 

Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. Tota la gent, desconcertada, deia:
- No deu ser aquest el Fill de David?
Quan els fariseus ho sentiren, digueren:
- Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. (Mateu 12, 22-24)

 

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
- Rabí, qui va pecar perqué nasqués cec: ell o els seus pares?
Jesús respongué:

No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perqué es manifestin en ell les obres de Déu. (Joan (9, 1-3)

 

El mateix fet és vist de manera contradictória per dos grups d’espectadors. Per qué uns hi veuen la mà de Déu o una oportunitat de progrés i els altres la mà del dimoni o un càstig?

 

 

 

L’objectiu principal de la catequesi i del conjunt de la formació religiosa, que hauria de ser permanent i progressiva sempre, és aprendre a veure el món, la vida, les persones i les coses amb els ulls de Jesús. Els evangelis i els altres escrits dels apóstols són la millor escola per aprendre aquesta mirada neta i clara. Això és el que anirem fent en aquestes trobades. De moment, comencem amb uns exemples.


1.- Hi ha moltíssimes persones que sofreixen per causes ben diverses. Segur que en podries fer una llarga llista.
Davant d’això, alguns en donen la culpa a Déu i es pregunten perquè ho permet i per què no ho arregla.
Com ho veu Jesús?

 

 

2.- Hi ha persones que no respecten els altres i els maltracten greument.
Sovint sentim a dir que convé imposar-los un càstig exemplar i allunyar-los de la convivència social.
Com els veu Jesús, segons aquestes seves paraules?

 

Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. (Lluc 15, 7)

Pare, perdona'ls, que no saben el que fan. (Lluc 23, 34)

 

 

 

3.- Sovint pensem que una bona vida consisteix a passar-s’ho bé, tenir el màxim de comoditats, aconseguir èxit social... i que perdre el temps vol dir no treure profit dels esdeveniments.
Com ho veu i explica Jesús en aquesta paràbola?

 

A un home ric, la terra li va donar molt i es va dir a si mateix: ”Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
Però Déu li digué: “Insensat! Aquesta mateixa nit perdràs la vida i tot això que has acumulat, de qui serà? Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida? (Marc 8, 36)

 

 

4.- Hi ha gent que es pensa que és amo del que té perquè s’ho ha guanyat a pols, que en pot fer el que li sembli i que no n’ha de donar comptes a ningú.
Creus que Jesús ho veu d’aquesta manera?
Jesús deia també als seus deixebles:

 

Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. El cridà i li digué: Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. (Lluc 23, 34)

 

Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar: “Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!”
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort. Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà: “Què vols que faci per tu?”
Ell respongué: “Senyor, fes que hi vegi”. (Lluc 18, 15-41)


Nosaltres també som una mica cecs, perquè, com hem comentat més amunt, hi ha moltes coses a les quals tanquem el ulls, que ens passen desapercebudes, perquè no ens hi fixem i estem distrets en coses més superficials. A vegades només veiem les coses que ens interessen i només entenem les coses que ens resulten més fàcils i còmodes.
Seria, doncs, una pregària que valdria la pena de repetir sovint: “Jesús, que hi vegi amb els teus ulls!”

Hi ha esdeveniments i conductes que, si les miréssim amb els ulls de Jesús i ens poséssim les seves ulleres, les veuríem diferents i amb colors nous? Posem-ne algun exemple i parlem-ne amb calma.