Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 


“Amb el Regne de Déu passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra”. (Mateu 13, 44-46)

Tothom entén què vol dir la paraula “tresor” i la seva àmplia significació simbòlica: un tresor és alguna cosa que ens aporta beneficis, benestar i, en últim terme, felicitat. El catàleg de tresors pot ser molt variat en quantitat i en qualitat: n’hi ha de grans i de petits, de materials, intel·lectuals i emocionals, d’immediats i a llarg termini... Per altra banda, no tothom coincideix en la valoració dels mateixos tresors.

Parlem una estona dels nostres tresors. Quins són? En quin ordre els col·loquem? Per què tenim aquests i no uns altres?

 

Els tresors més importants difícilment són gratuïts i regalats. Normalment, d’una manera o altra, ens els hem de guanyar. Sovint hem de renunciar a un tresor petit per aconseguir-ne un de més gran.
Parlem-ne també una estona: Com ho fem per guanyar-nos els tresors de la llista anterior? A quins hem de renunciar per obtenir-ne de més importants? Com ho fem per aconseguir els que més ens interessen?


Parlem-ne també una estona: Com ho fem per guanyar-nos els tresors de la llista anterior? A quins hem de renunciar per obtenir-ne de més importants? Com ho fem per aconseguir els que més ens interessen?

 

tresor

Us sembla que aquestes persones estan lluitant per aconseguir algun tresor? Quin és? Com el guanyen? A què renuncien?

 

Diguem algun altre tresor o perla fina semblant a aquest que ens sembli atractiu i estigui al nostre abast en l’àmbit de maduresa personal, professional, social... Fixem-nos que tots són tresors de llarga conquesta i de benestar serè. A què val la pena de renunciar per gaudir-ne?

 

A les dues paràboles que hem llegit al principi, Jesús ens diu que el Regne de Déu és un gran tresor i una perla fina. Vol dir que la manera de viure que ell ens proposa ens proporcionarà la millor felicitat per a nosaltres i per als altres. Ens sembla raonable la seva afirmació?

 

Recordem alguna proposta seva sobre el perdó, els servei, la germanor universal, la lluita contra el mal i el dolor, l’agraïment i la responsabilitat, el creixement equilibrat i harmònic... Quins tresors guanyaríem amb aquests comportaments? Valen la pena les renúncies que suposen?

 

És veritat que aquests tresors i perles fines no són pas fàcils d’aconseguir i que no els podem pas abastar de seguida ni de cop. Però Jesús ens explica una altra paràbola molt interessant, la del llevat:

“Amb el Regne de Déu passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar”. (Mateu 13, 33)

Remarquem aquesta afirmació: molt poca quantitat de llevat fa fermentar molta quantitat de farina. Necessita temps i escalfor, però té prou força per fer-la canviar. Comenteu breument aquesta experiència casolana: com es fa el pa, els pastissos, els bunyols...

 

Com podem aplicar l’ensenyament d’aquesta paràbola a la nostra vida? Hi ha alguna semblança entre la feina que fa el llevat i la que hem de fer nosaltres? D’on podem treure la força per fer canviar la massa que persegueix tresors raquítics i falsejats?