Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

En un regne llunyà posaren aquest anunci: “Es busca príncep. Els interessats poden acudir al palau reial”. Varen ser molts els que s’hi varen presentar. Després de veure els candidats, en varen triar dos, els únics que reunien les qualitats per ser prínceps.

Van estar molta estona per veure qui seria el millor, però no es posaven d’acord. El rei va decidir que els portessin a la seva presència i els va dir: “Aquell qui arribi el primer a la ciutat més petita del meu regne, serà el príncep”.

La ciutat estava en un lloc molt apartat. Calien molts dies per arribar-hi. Els candidats es van posar en marxa. Un va començar a caminar tan ràpid que va deixar molt enrere l’altre.

Pel camí uns lladres havien robat i colpejat un home, deixant-lo mig mort. El primer va passar de llarg. El segon es va parar i el va socórrer. Se’l va carregar a les espatlles i el va portar fins a un poble on hi havia un metge. Després va continuar el seu camí.

Més endavant, un nen caminava perdut pel bosc. No parava de plorar. El primer no li va fer ni cas. El segon es va detenir per veure què li passava; es va quedar un dia sencer buscant els seus pares. Quan els va trobar, va continuar el camí.

Quan va arribar a la ciutat més petita, el primer ja estava celebrant el triomf.

Quan va arribar el rei per nomenar príncep el vencedor, els va reunir i els va dir:

(Què creieu que els va dir? A qui creieu que va nomenar príncep?)
(Vosaltres, a qui hauríeu nomenat? Per què?)

“Tot venint, he passat per un poble on l’alcalde m’ha explicat que un desconegut li havia salvat la vida. Uns pares m’han demanat que recompensés un desconegut que va trobar el seu fill perdut. Qui de vosaltres ha fet tot això?”

Qui havia arribat l’últim, sentint-se descobert, va aixecar la mà. Aleshores el rei, amb veu solemne, el va nomenar príncep dient: “Has demostrat tenir la millor qualitat d’un príncep: la d’ajudar i servir el seu poble per sobre de tot. T’has arriscat a perdre el concurs per poder ajudar els altres”.

Qui havia arribat primer va començar a protestar. Però el rei va dir amb autoritat: “Qui ha arribat l’últim ha demostrat ser el primer en humanitat, capaç de preocupar-se pels altres i d’oblidar la carrera. I tu, que has arribat primer, has demostrat ser l’últim. Preocupat només pel concurs, has deixat sense fer moltes coses bones pel camí. Has buscat el poder i l’honor i no el bé del meu poble”.

(Coincideix aquest discurs del rei amb el que hauríeu fet vosaltres?)
(El creieu just? Hi trobeu inconvenients?)

 

Hi ha molta gent que s’esforça a ser primer en moltes activitats; potser hauríem de dir que tothom somia ser primer en alguna  activitat. Potser alguna vegada ens han preguntat “Què voldries ser? Què t’agradaria aconseguir?”. Com hi has respost? Com hi solen respondre els que coneixes?

Has pensat que només hi pot haver un primer i que, si tu hi arribes, molts altres quedaran enrere?
Comentem-ho amb algun exemple que hagi sortit als diaris o a la televisió i algun que coneguem de prop.

 

Entre els amics de Jesús també n’hi havia alguns que volien ser prínceps. Llegim aquests episodis de l’evangeli.

 

Un cop a casa, els preguntà: ”Què discutíeu pel camí?”
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: “Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots”. (Marc 9, 34-37)

 

La mare dels fills de Zebedeu va anar a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició.

Jesús li preguntà: “Què demanes?”

Ella li respongué: “Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra”.

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans.

Jesús els cridà i els digué: “Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida per a tothom” (Mateu 20, 20-28)

 

Comentem la conducta dels personatges que intervenen en aquests dos episodis, a fi de comprendre-ho millor.

 

Fixem-nos en la cara lletja que sovint acompanya aquesta brega. Per una banda, el desig de tenir èxit porta a buscar ajudes tèrboles i, per l’altra, desperta sempre la gelosia i les renyines entre els competidors.

 

En els exemples que hem comentat primer, hi apareixen aquests enfrontaments?

 

Què fan els prínceps de les nacions?

Què han de fer els prínceps de Jesús

 

 

 

 

 

 

Per tant, ja ho veieu; es tracta de triar en què volem ser els primers i als ulls de qui volem ser importants. Cadascú ha de fer la seva tria i convé que sospesem bé els avantatges i inconvenients que té l’opció que prenguem, a fi que puguem mantenir els bons propòsits i complir-los sense defallir.
Què tries? Per què ho fas així?

 

 

 

De fet, no costa gaire de comprovar que la convivència quotidiana transcorre tranquil·lament en la mesura que hi ha un flux recíproc de serveis. Vegem-ho amb exemples concrets

 

 

 

 

 

Els conflictes sorgeixen quan volem treure profit dels serveis prestats, quan en volem treure més que els altres i quan irromp la competència. Llavors els serveis es converteixen en negocis i en campionats que trenquen la convivència comunitària. Comprovem-ho amb exemples concrets.

 

 

 

El mèrit del servei, doncs, consisteix en la gratuïtat i en la generositat. Repassa alguns dels serveis que fas o que reps. Quins et sembla que són més gratuïts i generosos?

 

 

Explica amb més detall els dos primers.

 

 

 

Són aquests, per tant, els que hauríem d’enfocar i reforçar amb especial dedicació.
Fes algun propòsit concret per a les properes setmanes.