Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

 

“Us asseguro que al cel hi haurà més alegria per un sol pecador convertit que pas per noranta-nou justos, que no necessiten convertir-se”.

Es tracta, doncs d’assaborir l’alegria que dóna tornar a casa, quan ho fem nosaltres o quan ho fa algú més. També, de sentir el neguit que dóna allunyar-se’n, quan jo o els altres renyim amb la família.

Paràbola Resum

Un home tenia dos fills.  Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca”.
Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

 
Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!  

Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu”.

 

Però el pare digué als seus criats: “De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat”.
I es posaren a celebrar-ho

 

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan tornava a casa, va sentir músiques i balls i preguntà a un dels criats per què era allò.
Ell li digué: “El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras”.
El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el pare sortí i el pregava. Però ell li respongué: “Fa molts anys que et serveixo sense desobeir ni un  dels teus manaments i encara no m'has donat un cabrit per fer festa amb els  amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns en diversions, has fet matar el vedell gras.

 

El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

 

Mirem si entre nosaltres hi ha comportaments que s’assemblin als dels personatges de la paràbola:

1.- Al fill petit, que marxa de casa i s’emporta l’herència per malgastar-la

 

 
2.- Al fill petit, que troba a faltar els que ha abandonat, se’n penedeix i torna a casa
Hi ha persones a qui costa molt reconèixer els defectes i demanar perdó. A tu i a les persones que coneixes més, us passa això?

 

3.- El fill gran, que retreu el pecat del germà i no vol perdonar-lo.
Hi ha persones que troben molt difícil perdonar de cor. A tu i als que coneixes més, us passa això?

 

4.- Al germà gran, que es queixa i no reconeix l’amor del pare.

 

5.- Al pare, que espera el fill, el perdona i celebra el seu retorn.

 

Torna a llegir el fragment de l’evangeli que hi ha al començament de las fitxa. Com podem aconseguir que al cel i a la terra hi hagi molta alegria i que n’hi hagi sovint?

 

Recordem la sentència que nosaltres mateixos en dictem quan, al Parenostre diem:

“... perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem al nostres deutors...”

I el text de sant Pau als colossencs:

“Revestiu-vos dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: suporteu-vos els uns als altres i, si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres”.