Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

Hem de tornar una mica enrere per contestar bé aquesta pregunta: Jesús és el nunci de la Millor Notícia que podíem sentir i el millor mestre per convertir-la en bona de veritat. Tota la seva vida la dedica a això, amb les seves paraules i els seus fets.

1.- Mentre sopaven, Jesús  s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: “Enteneu això que us he fet?  Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor" i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc Mestre i Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica!”. (Joan 13, 3-17)
Què diu de sí mateix i què ens diu a nosaltres?

 

 

 

2.- Llegeix amb calma cadascun d’aquests fragments de l’evangeli i mira si hi trobes la resposta a aquestes preguntes: A qui i com serveix Jesús? A qui i com hem d’aprendre a servir nosaltres?
a) No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. (Mateu 5, 38-42)

 

 

 

b) Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: “És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?”
Jesús li respongué: “Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?” (Joan 18, 22-23)

 

 

 

c) Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: “Senyor, ataquem amb l'espasa?”
I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.      Però Jesús va dir: “Torna a embeinar l’espasa; tots els que empunyen l’espasa, per l’espasa moriran”. (Mateu 26, 51-53)

 

 

 

d) Després se n'anà d'allí i va entrar a la sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: “És permès de curar en dissabte?”
Ell els respongué: “Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la'n traurà? I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte”.
Llavors digué a aquell home: “Estén la mà”.
Ell la va estendre i li quedà bona igual que l'altra. Els fariseus sortiren i prengueren l'acord de fer morir Jesús. (Mateu 12, 9-14)

 

 

 

e).- Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: “Judes, amb un bes traeixes el Fill de l'home?” (Lluc 22, 47-48)

 

 

 

f) En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia: “Pare, perdona'ls, que no saben el que fan”. (Lluc 23, 32-34)

 

 

 

3.- La por de perdre alguna cosa que ens agrada és un sentiment molt angoixant i que sovint posa entrebancs a la generositat. Mirem com ho feia Jesús per superar-la en cadascun d’aquests fragments.


a) Després digué als seus deixebles: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu  ni pel cos, pensant com us vestireu. La vida val més que el menjar i el cos més que el vestit. No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne i això us ho donarà de més a més. No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. (Lluc 12, 22-34)

 

 

 

b) Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Jesús va cridar amb tota la força: “Pare, confio el meu alè a les teves mans”.
I havent dit això, va expirar. (Lluc 23, 32-34)

 

 

 

Quins d’aquests episodis t’ha cridat més l’atenció? Per què?

 

 

 

Quin et sembla més necessari de tenir present en la teva vida de cada dia?

 

 

 

Després d’aquest repàs responem a la pregunta inicial:
Jesús va ser una persona que va organitzar tota la seva vida entorn d’un objectiu clar i engrescador: Posar les bases per fer créixer fins a la plenitud el Regne de Déu, un món on regni l’AMOR, que  doni com a fruit una convivència pacífica, servicial, serena i joiosa. Així ens salva del MAL, la violència, la misèria i la tristesa.
Va topar amb els que vivien d’acord amb programes oposats, però, malgrat les trampes i amenaces llançaren contra d’ell, es va mantenir fidel a la missió acceptada lliurement. Ni la mort va poder desviar-lo del seu compromís, fonamentat en la convicció que viure significa molt més que respirar, moure’s i xalar. A la primera carta de Joan (3, 14), hi ha una frase que resumeix el que creia i predicava:

 

“Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida precisament
perquè estimem els germans”