Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

1- Al nostre entorn hi ha moltes coses boniques, bones i agradables: Paisatges, plantes, animals, estels... També hi ha bondat i bellesa en les persones, encara que, a vegades, criden més l’atenció els defectes i els errors.
Parem esment, doncs, en aquesta bellesa i bondat que tenim tan a prop. Contemplem-la, gaudim-ne i escampem-la. Busca fotografies o dibuixos que ens ajudin a fer-ho.

 

 

 

2- Remarquem que tota aquesta bellesa i bondat són com un regal: no ens l’hem pas guanyat ni merescut amb el nostre esforç.
En els primers capítols del primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, hi ha dues narracions mítiques que insisteixen en aquestes veritats fonamentals: Déu ha fet totes les coses bé; ha disposat un habitatge en què els homes, amb plena igualtat, hi puguem tenir una vida digna i joiosa; ens ha convidat a participar en el progrés harmònic d’aquest món; per això, ens ha fet semblants a Ell, capaços de comprendre les forces de la naturalesa per dominar-les i posar-les al nostre servei i d’estimar per compartir l’èxit dels descobriments i gaudir-ne fraternalment.
Tot això és una crida a l’agraïment, a la responsabilitat i a la generositat.

Hi ha moltes i moltes persones que han seguit aquesta crida i han treballat de valent perquè la vida fos de veritat digna i joiosa per a tothom. Busca fotografies o dibuixos que ens ajudin a valorar aquestes contribució al progrés humà.

 

 

 

3.- Tot això és una crida a l’agraïment, a la responsabilitat i a la generositat. Llegim aquesta paràbola que ens explica l’evangeli de Mateu (25, 14-27)


Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un (a cada un segons la seva capacitat) i després se'n va anar.
El qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. El qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.
Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: “Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més”.
L'amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: “Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més”.
L'amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor”.
Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: “Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu”.
Però l'amo li va respondre: “Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. Per això calia que posessis els meus diners al banc i ara hauria recobrat el que és meu amb els interessos. Aquest servent inútil, llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents”.

 


4.- Hi ha moltes persones que han seguit aquesta crida i han treballat de valent perquè la vida fos de veritat digna i joiosa per a tothom. Busca fotografies o dibuixos que ens ajudin a valorar aquestes contribucions al progrés humà.

 

 

5- També és veritat que, entre tots, hem esguerrat i malmès el projecte dissenyar per Déu. Hi ha moltes i moltes persones que no són ni agraïdes ni responsables ni generoses; que es dediquen a acaparar béns de què una multitud no pot gaudir i que es desentenen del sofriment dels altres. Per això al món hi ha tanta violència, tanta misèria i tanta desesperança.
Busca fotografies o dibuixos que ens ajudin a captenir-nos de la gravetat d’aquestes situacions.

 

 

 

Creus que podrien suavitzar-se aquestes situacions tan angoixoses?

 

 

 

Hi podem fer alguna aportació nosaltres?

 

 

6- Abans hem dit que la nostra resposta a la bondat de Déu i als dons que n’hem rebut havia de ser l’agraïment, la responsabilitat i la generositat. Concretem-ho una mica:
Com hem de manifestar l’agraïment?

 

 

 

Com hem d’exercir la responsabilitat?

 

 

 

En quines situacions hauríem de ser més generosos?

 

 

 

Llibre del Gènesi (fragments dels capítols 1 i 2)

 

Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: “Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra”.
Déu digué encara: “Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment”.
I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.

El Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida i l'home es convertí en un ésser viu. Després,  plantà un jardí a l'Edèn i va posar-hi l'home que havia modelat. Va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Va prendre l'home i el va posar al jardí de l'Edèn perquè el conreés i el guardés.
Llavors el Senyor-Déu es digué: “No és bo que l'home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat”. Va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells i els va presentar a l'home. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat.
Llavors el Senyor-Déu, de la costella que havia pres a l'home, va fer-ne la dona i la presentà a l'home. L'home exclamà: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!”