Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

Evangeli de Lluc (19, 1-10)

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.
Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva”.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: “Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!”
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: “Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més”.
Jesús li digué: “Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut”.

 

 

1.- Zaqueu era cap de cobradors d'impostos i s’havia fet ric, aprofitant els avantatges que li oferia el seu càrrec.
Quines raons podia tenir una persona, en aquesta situació, per buscar de veure qui era Jesús? Quines raons tenen les persones del nostre entorn per acostar-s’hi o allunyar-se’n?

 

 

 

2.- Zaqueu supera eficaçment els obstacles que entrebanquen el seu propòsit.
Com reaccionem nosaltres davant dels obstacles que entrebanquen els bons propòsits o els compromisos que hem establert?

 

 

 

3.- Zaqueu, probablement, parla una llarga estona amb Jesús li confia sentiments i secrets i escolta les seves propostes.
Com són els nostre contactes amb Jesús (amb majúscula i amb minúscula)? Quina mena de relació hi tenim?

 

 

 

4.- El resultat de la conversa i de l’amistat que n’ha sorgit, és un canvi radical de vida.
Quin és el resultat de la nostra relació amb Jesús?

 

 

 

5.- Zaqueu reconeix els errors i les injustícies que ha comès i ho fa amb tanta sinceritat que es disposa a reparar-les amb escreix.
L’exemple ens convida a revisar la nostra disposició a reconèixer els defectes i la sinceritat amb què intentem de reparar-ne les conseqüències. Quina mesura de sinceritat té el perdó que demanem i el que donem?

 

 

 

6,- Quan ofenem algú o comentem una injustícia, el mal retruny a tres nivells:
- es trenca la relació personal
- minva la bondat i el prestigi del grup. Remarquem aquest fenomen tan freqüent: per culpa d’una mala conducta personal, tot un grup és rebutjat i menystingut.
- Déu s‘incomoda perquè s’esguerra el seu projecte de germanor, la seva família es descompon.
Comprovem tot això en algun exemple que hàgim viscut o coneguem.

 

 

 

7.- Quan parlem de perdó, remarquem més sovint els aspectes negatius i, a vegades, sembla que demanar perdó es rebaixar-se o que perdonar suposi oblidar la justícia. A vegades confonem la reparació del mal amb un cert sentiment de venjança, més o menys ben disfressat.
A la història de Zaqueu es remarquen millor els aspectes positius: l’alegria de la reconciliació i la recuperació de l’amistat, la joia per la tornada al grup del germà esgarriat.
Com es viuen aquests sentiments en el nostre entorn? Tenen prou relleu els aspectes positius?

 

 

 

Des de la perspectiva religiosa, també hem de remarcar la importància que tenen totes les actitud que hem comentat:
- Hi ha d’haver una reparació justa i responsable dels danys ocasionats a un mateix o als altres
- Convé que refem les relacions personals, que acceptem de manifestar els nostre errors i limitacions, tot i que l’altre en tingui una versió diferent, si és raonada i responsable.
- És bo de manifestar i de celebrar la reconciliació a i amb l’Església, la comunitat on Jesús es fa més present. I ha moltes oportunitats per fer-ho. Totes les celebracions sagramentals solen començar amb una invitació al penediment i uns moments de silenci per acomplir la recuperació de l’amistat. Durant el temps d’Advent (per preparar el Nadal) i el de Quaresma (per preparar la Pasqua) les comunitats cristianes solen convocar celebracions amb aquesta finalitat.
- Hem de reconciliar–nos amb Déu en la pregària personal i a les celebracions sagramentals. Ell ho espera i hi està del tot disposat, com apareix clarament al final de la història de Zaqueu.