Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

La felicitat és aquella situació de benestar que tothom encalça i que mai no atrapem. Quan abastem alguna cosa que ens feia il·lusió, sempre té gust de poc i encara ens inquieta el neguit de perdre-ho. Tenim tanta fam de felicitat, que qualsevol suggeriment que ens en prometi una mica, sempre ens resulta atractiu. A vegades, després de tastar-ho, en quedem decebuts i escaldats, però de seguida recuperem el desig de noves experiències més gratificants.

Una felicitat que estigui al nostre abast, que ningú no ens pugui prendre i que puguem acréixer sense límits és realment una felicitat atractiva. Jesús ens proposa un camí que hi porta i que ens la fa propera.

“Un dia, en veure les multituds que el seguien, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué i els instruïa dient:
Feliços els pobres: Déu els donarà el seu Regne.
Feliços els humils: ells posseiran el país
Feliços el que tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà
Feliços els compassius: Déu se’n compadirà.
Feliços els nets de cor: ells són els qui veuran Déu.
Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills”.

Avui, doncs, es tracta d’escoltar Jesús, d’aprendre el mètode per ser feliços i de portar-lo a la pràctica per comprovar que val la pena de seguir-lo.

1.- Feliços els pobres, els despresos, els generosos.

Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom que et demani i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin
Si feu bé als qui us en fan, qui més us ho ha d’agrair? Heu d’estimar els enemics; heu de fer el bé i prestar sense esperar de rescabalar-vos. Llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo fins i tot amb els desagraïts i amb els dolents.

Comenteu quin grau d’acceptació té o tindria la pràctica d’aquestes propostes en el nostre entorn de cada dia.
La gent que fa el contrari és feliç?
Les propostes de Jesús serveixen per encaminar-nos cap a una felicitat duradora i sempre creixent?

 

 

2.- Feliços els compassius.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu i Déu no us condemnarà. Absoleu i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà.
Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència. Suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres.

Comenteu-ho com al punt anterior

 

 

3.- Feliços els humils.

Per què veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que tens al teu ull? Com li pots dir: “Germà, deixa que et tregui aquesta brossa de l’ull”, si no veus la biga al teu? Treu-te primer la biga de l’ull i llavors t’hi veuràs per poder treure la brossa de l’ull del teu germà.

Comenteu-ho com al punt anterior

 

 

4.- Feliços els nets de cor.

Del cor net en surten paraules netes i amables.
El que s’enfadi amb el seu germà serà condemnat per un tribunal i el que digui al seu germà una paraula de menyspreu serà condemnat pel Gran Consell i el qui l’insulti serà condemnat al foc de l’infern.
Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a fer la teva ofrena.

Comenteu-ho com al punt anterior

 

 

5.- Feliços els qui posen pau.

Glòria a Déu a dalt del cel i, a la terra, pau als homes que el Senyor estima.
Quan les coses són comunes, no hi ha lluites , sinó que tot és pau. Però, tan bon punt algú procura d’apropiar-se les, entra en joc la rivalitat. Tot i que Déu ens ha unit, siguem d’on siguem, ens entossudim a dividir-nos i a separar-nos per la propietat i per les fredes paraules “teu” i “meu”. Llavors arriben els disgustos i les lluites, que no es donen allà on les coses són de tots i per a tots.
La violència sempre genera violència; la generositat sempre crea pau.

Comenteu-ho com al punt anterior

 

 

 

Senyor, feu de nosaltres un instrument de la vostra pau!
Que on hi hagi odi, hi posem AMOR.
On hi hagi ofensa, hi posem PERDÓ.
On hi hagi discòrdia, hi posem LA VERITAT.
On hi hagi dubte, hi posem FE.
On hi hagi desesperació, hi posem LA LLUM.
On hi hagi tristesa, hi posem ALEGRIA.
Feu que vulguem més aviat consolar, que no ser consolats;
Feu que vulguem més aviat comprendre, que no ser compresos;
Feu que vulguem més aviat estimar, que no ser estimats.
Perquè és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitarem a la vida.