Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

14  de desembre de 2007

La vacuna contra la malària desenvolupada per l’Hospital Clínic de Barcelona funciona. Pedro Alonso, el metge que dirigeix la investigació, va anunciar que l’any que ve el fàrmac passarà la prova de foc, quan sigui administrat a 16.000 menors voluntaris de cinc països africans.
El científic va explicar l’èxit de les primeres proves: “Ens va semblar molt important, però ara hem comprovat que la seva eficàcia es manté quatre anys després de la vacunació, cosa que suposa una gran notícia. Si aquests resultats positius es repeteixen amb els acabats de néixer, estarem davant d’un producte capaç de protegir els nens durant els anys en què són més vulnerables davant la malaltia”.
El paludisme és un mal endèmic en 106 països, on viu més del 40% de la població mundial. L’Àfrica pateix especialment aquest flagell. Dels més de 500 milions de persones que cada any emmalalteixen arreu, entre 1 i 3 milions troben finalment la mort.
El gruix de la mortalitat incideix especialment en la població menor de 5 anys; solament aquest grup representa el 90% dels morts. La picada del mosquit tropical causa la mort d’un nen menor de 5 anys cada 30 segons.

# Et sembla que aquesta és una bona notícia? Per què?

# Què fa falta perquè encara ho sigui més?

# Quines dificultats cal vèncer perquè sigui realment bona?

 

 

Aleshores Joan va cridar dos deixebles i els envià al Senyor per preguntar-li: «Ets tu el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?»
Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: “Joan Baptista ens envia a preguntar-te: "Ets tu el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?"
Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d'esperits malignes i donà la vista a molts cecs. Jesús, doncs, els respongué: “Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!” (Lluc 7, 18-23) 

 

Jesús diu que “els desvalguts reben l’anunci de la bona nova”. Nosaltres creiem que aquesta Bona Notícia està explicada llargament en uns llibres que anomenem EVANGELIS. En ells podem copsar quins són els trets més importants del seu missatge, com els va predicar i viure, com els van entendre i viure els deixebles més propers.

 
En què consisteix aquesta Bona Notícia?

 

Jesús mateix és la Bona Notícia i tot el que va fer i dir és un bona notícia. Sant Pau, quan escriu als cristians que vivien a la ciutat d’Efes la resumeix així:

 

“El secret, que els homes no havien conegut fins ara, és aquest: tots els pobles, en Jesucrist, tenen part a la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”.

 

Aquest secret proposa una manera de viure d’acord amb una mateixa dignitat compartida i amb una convicció molt viva de germanor. I com passa en tota família, la preocupació primera i més viva és de curar tots els malalts i atendre els desvalguts de qualsevol mena. És com una vacuna que ens protegeix de les desigualtats injustes i de la violència en els enfrontaments, ja que ens assegura que tots som fills del mateix pare, que ens deixa una herència, que hem de compartir fraternalment.

= Et sembla que aquesta és una bona notícia? Per què?

 

= Que fa falta perquè encara ho sigui més?

 

= Quines dificultats cal vèncer perquè sigui realment bona?

 

 

Bona noticia

 

Aquesta família aprèn la Bona Notícia de Jesús, com vosaltres també feu. Un cop apresa i creguda, la faran arribar als desvalguts.

 

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: “S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova”. ( Marc 1, 14-15)

Jesús ens adverteix que, per creure en la seva Bona Notícia, cal convertir-se, canviar el punt de referència per avaluar el que és bo i el que és dolent: és bo el que enforteix el cos i cura els membres més febles; és dolent el que debilita el cos i desatén els membres més febles.

 

Això suposa un aprenentatge il·lusionat, constant i progressiu, impermeable al desànim i a les pressions de l’entorn. Comenta el significat d’aquests adjectius:

il·lusionat,

constant

progressiu

impermeable

 

La qüestió, doncs, és molt clara: Ens decidim a seguir aquest aprenentatge, amb aquestes qualitats imprescindibles?

 

Hi ha algun àmbit (escola, treball, amics, família, diversió...) que ens demani una atenció més diligent?

 

Fem algun propòsit concret, que ens asseguri un creixement en aquest aprenentatge.

 

LA BONA NOTÍCIA (EVANGELI) DE Jesús

 

La millor guia que tenim a mà per descobrir l’aventura de Jesús són els Evangelis, quatre llibrets inclosos a la segona part de la Bíblia, el Nou Testament. No van pas ser escrits d’una tirada ni per un sol autor; el que expliquen havia estat, abans, dit i repetit; els seguidors del missatge se’l contaven de grup en grup i de generació en generació. Però, cada cop més, se sentí la necessitat de fixar per escrit el que explicava aquest o aquell missioner, que anava de poble en poble. Tot i que molta gent no sabia llegir, així era molt més fàcil de preservar-ne el contingut. Es van anar constituint uns aplecs de fets, gestes i discursos de Jesús i, per recordar-los millor, es recollien entorn de temes afins: paraules sobre el diner i les riqueses, relacions de miracles, enfilall de paràboles, cròniques de la passió i mort... A l’hora de redactar un text seguit, es van servir d’aquests fragments ja existents, tal com els trobem avui. Queda clar, doncs, que els Evangelis no volen pas ser una història de Jesús. Encara que sembli que presenten els fets i les paraules en un cert ordre, no pretenen reconstruir dia per dia els passos de Jesús; aquesta és un perspectiva estranya als autors i, també, a la concepció que de la història es tenia en aquell temps.

Quan Marc, Mateu i Lluc col·loquen els materials en un recorregut semblant, recullen la feina dels primers predicadors, que havien resumit l’aventura de Jesús com un viatge des de Galilea, la regió més llunyana, vora Joan Baptista fins a Jerusalem, la capital, on el crucificaren. No diuen que hagués succeït exactament així, sinó que presenten uns relats que ajudin a comprendre-ho en profunditat.

L’evangeli de Joan, escrit ja a la següent generació, no segueix aquest argument: aporta una llum nova sobre Jesús. Mira de fer descobrir, a través d’un nombre reduït d’esdeveniments, qui és Jesús, què és allò que vol i què és allò que es proposa.
Aquest procés ens mostra prou bé que és inútil de voler escriure una vida de Jesús. Els testimonis permeten tan sols evocar el seu itinerari i descobrir qui ha estat i com ho ha donat a conèixer. D’altra banda, aquest és el millor mètode per conèixer una persona des de l’interior, com es fa amb els amics.

 

Aquestes afirmacions no són del tot veritables. Escriu-les de nou, de manera que ho siguin més i les comprenguem millor.

1.- Encara que no llegim els evangelis, hi ha moltes altres maneres de conèixer qui és Jesús i d’aprendre a viure com ell.

 

2.- Marc, Mateu, Lluc i Joan són els noms dels autors del que trobem escrit als quatre Evangelis.

 

3.- Després de la mort de Jesús, molt aviat varen aparèixer escrits que explicaven la seva vida.

 

4.- Tots quatre evangelistes expliquen les mateixes coses de la mateixa manera perquè es dirigeixen a persones que pensen de manera semblant.

 

5.- Els evangelis que porten el nom de Marc i de Mateu s’assemblen molt, però els de Lluc i de Joan són molt diferents.

 

6.- Jesús va començar a predicar a Galilea i va acabar a Jerusalem.

 

7.- Joan és el que explica més activitats i discursos de Jesús perquè ho coneixia de primera mà.

 

8.- Gràcies als evangelis podem saber la vida de Jesús, tot el que va dir i fer, tal com va succeir

 

9.- Val la pena que coneguem bé la Bona Notícia de Jesús i és bo que sapiguem explicar-la als altres.