Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

L’Evangeli de Mateu resumeix així les activitats i la vida de Jesús:

“Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena”.

El mateix evangeli ens explica un episodi remarcable:

“Després se n'anà d'allí i va entrar a la sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Els fariseus preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: És permès de curar en dissabte?
Ell els respongué: Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la'n traurà? I un home val molt més que una ovella! Per tant, és permès de fer el bé en dissabte.
Llavors digué a aquell home:  Estén la mà.
Ell la va estendre i li quedà bona igual que l'altra. Els fariseus sortiren i prengueren l'acord de fer morir Jesús”.

Remarca tres detalls més interessants d’aquest relat:
1)

2)

3)


L’evangeli  de Lluc conta una lliçó de Jesús, on aprenem què vol dir estimar, a qui hem d’estimar i com hem d’estimar. És al capítol 10, 25-39. Es tracta noi només de saber la lliçó, sinó de practicar-la; l’última frase de Jesús ho diu molt clar: “Vés i fes el mateix”.

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: “Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?”
Jesús li digué: “Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?”
Ell va respondre: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la força i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué: “Has respost bé: fes això i viuràs”.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: “I qui són els altres que haig d'estimar?
Paràbola Resum i remarques Història viscuda
Jesús va contestar dient: Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort.
   
Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
   
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar.
   

Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué: “El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué: “Vés, i tu fes igual”.

   

A la primera carta de sant Joan hi ha unes afirmacions que mereixen atenció:

Si algú afirmava: “Jo estimo Déu”, però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu.

I a la de sant Jaume també n’hi ha un altre de semblant:

Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos”, però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules?

Potser hauràs sentit a dir: “Jo no faig mal a ningú, per tant puc viure tranquil, perquè sóc una bona persona”. Jesús ens diu que això està bé, però no és suficient. Cal preguntar-se sovint: “A quantes persones he fet bé? He ajudat, consolat, fet companyia...?

Quina resposta podries donar a aquestes preguntes, si repasses la darrera setmana: A quantes persones has fet bé, has ajudat, consolat, fet companyia...?


Potser també has deixat de fer bé a algú, has deixat passar l’ocasió d’ajudar-lo, consolar-lo, fer-li companyia. Pots recordar-ne algun exemple?