Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

Una família és un grup de persones que porten una mateixa sang i aquesta coincidència crea uns vincles que les porta a treballar per al bé comú. També hi ha altres coincidències que generen aquest sentiment de pertinença a un grup i fonamenten el compromís de servei mutu.
Aquesta unitat bàsica no anul·la pas les diferències de moltes menes que caracteritzen cadascun dels seus membres. Sempre hi ha tensions, però val la pena d’aprofitar-les per esdevenir un conjunt més complet i harmoniós, com passa amb el cos humà.

Vegem com vivim aquesta experiència amb el nostre grup familiar:
# Qui som?

# Quins serveis ens fem?

# Amb quins entrebancs topem?

# Com els superem?

Remarca les semblances que hi ha amb el funcionament del cos humà:
# Tots els membres són iguals i serveixen per al mateix?

# N’hi algun que sigui sobrer i no serveixi per a res?

# Què passa quan algun membre està malalt o sofreix?

Dibuixa o ajunta-hi una fotografia d’alguna escena o celebració familiar.

Remarquem-ne els tres aspectes fonamentals:
Fem festa perquè ens hem guanyat la confiança i l'amistat
                    perquè la trobada alimenti i reforci aquesta comunió
                    perquè la volem fer créixer per al futur

 

 

 

La part més important de la Bona Notícia que ens anuncia Jesús és precisament aquesta: que tots els homes i dones del món som fills de Déu i que tots formem una sola família, de la qual Ell és el pare bondadós; tots portem la mateixa sang, que és el segell de la seva bondat i de la seva saviesa.

 

Sant Joan, el deixeble estimat de Jesús, ens ho diu ben clarament:

“Mireu quina prova d’amor ens han donat Déu: ens reconeix com a fills seus i ho som." (3.1)
"Hem d’estimar-nos els uns als altres perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fills de Déu, ha nascut d’Ell i el coneix. Els que no estimen, no coneixen Déu, perquè Déu és amor." (4, 7-8)
"Veient com Déu s’ha avançat a estimar-nos, estimem també nosaltres. Si algú deia que estima Déu, però no estimava el seu germà, mentiria, perquè qui no estima els germans que veu, no pot estimar Déu, que no veu”. (4, 19-20)

 

 

Així, doncs, tots els homes i dones tenim un sol pare-mare, que ha deixat en cadascú el seu segell, el vincle que ens compromet a construir un sol cos, complet i harmoniós, on cadascú faci la seva feina tan bé com sàpiga al servei del bé comú.

Vegem quines conseqüències pràctiques té aquesta realitat:

 

# Qui són o no són membres d’aquesta família? Qui podem considerar estrany, rival o competidor?

 

# Quins serveis ens hem de fer?

 

# Amb quins entrebancs topem més sovint per viure com a germans? Com podem superar-los?

 

 

Perquè tinguem tot això ben present i maldem constantment per viure com a fills de Déu i germans dels altres, Jesús ens va ensenyar una oració, que és bo de fer sovint, mentre demanem cada cosa amb el propòsit d’acomplir-la:

Pare nostre, que esteu en el cel, La paraula “Pare-Mare” ens suggereix sempre una persona que estima gratuïtament, amb qui compartim sang i vida. “Estar en el cel” vol dir ser pertot i guiar-ho tot cap a Ell.
sigui santificat el vostre nom, “Santificar” vol dir lloar-lo, donar-li glòria i fama. Reflectir la seva bondat és la millor manera d’aconseguir-ho
vingui a nosaltres el vostre Regne,  El “Regne de Déu” és el projecte que ha dissenyat i segons el qual vol que funcioni el món. A mida que  els fets s’ajusten al seu projecte, el seu Regne va arrelant i creixent.
faci’s la vostra voluntat així en la terra com es fa en el cel Expressem que nosaltres estem disposats a fer-la i a esforçar-nos perquè es compleixi arreu. Es tracta de pensar, parlar i actuar com Ell espera de nosaltres.
El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui “El pa de cada dia” és tot el que les persones necessitem per viure amb dignitat. Ell ens ajudarà a guanyar-nos-ho i a compartir-ho amb els germans.
I perdoneu les nostre culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors Nosaltres mateixos ens dictem la sentència. Si volem ser perdonats sempre i de veritat, ho hem de fer amb les mateixes condicions. Cal recordar la fórmula al revés: Ens hem de perdonar com Déu ens perdona.
I no permeteu que caiguem en la temptació La temptació és l’instint egoista que ens esperona a ser el centre del món i a escombrar sempre cap a casa. Demanem la força per sotmetre’l a una disciplina raonable. Hem d’aprendre que fa més feliç donar que rebre
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal El Mal no són el que anomenem desgràcies, sinó la maldat que portem a dintre i massa vegades aboquem sobre els altres. Ens comprometem a passar pel món fent el bé, com Jesús.

Amén.