Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

1.- Betlem era ple a vessar i la gent que omplia els hostals no eren pas bona companyia per a una partera a punt de donar a llum. És una bona ocasió per fer negocis i no els queda temps per tenir present allò que Jesús dirà més tard: ”Era foraster i no em vàreu acollir... Fora d’aquí maleïts! Tot el que feu a un necessitat m’ho feu a mi”.

Us sembla que són presents entre nosaltres aquests mateixos pecats (preocupació obsessiva pels negocis i els guanys i oblit del foraster i del necessitat)?.

 

 

Aquella gent de Betlem no varen reconèixer Jesús ni varen celebrar el seu naixement. Com ho hem de fer nosaltres per reconèixer-lo i celebrar el Nadal?
Per què ells el senten i els altres, no?

 

 

2.- Els pastors, que vivien al ras i anaven darrere els ramats, eren gent mal considerada, pobres i mal complidors dels deures religiosos, però són els únics que senten l’anunci dels àngels i que van a oferir els seus presents a Jesús.

S’acosten al pessebre i li ofereixen, del poc que tenen, allò que l’infant necessita: roba, menjar, escalfor, companyia, amistat... Què li podem oferir nosaltres? Com li podem fer arribar?

 

 

3.- Els àngels i l’estrella que guien els pastors i els mags fins a Betlem també representen un paper important. A la nostra vida trobem moltes estrelles i àngels, missatgers que ens conviden a acostar-nos a Jesús. A vegades, també trobem pedres i senyals falsos, missatgers que ens empenyen a allunyar-nos de Jesús.

Expliquem exemples d’uns i altres. A quins escoltem més?

 

 

Nosaltres també podem ser i som estrelles i àngels o pedres i senyals falsos per al altres.
Expliquem-ne algun exemple. Què som més sovint? Per a qui ho som més sovint?

 

 

4.- La gent de Jerusalem, on viuen les persones més poderoses i riques, quan senten parlar de Jesús, en comptes d’alegrar-se’n, s’entristeixen i tenen por. Aquells a qui agrada manar sempre i passar davant dels altres per tenir com més coses millor i com més cares millor, no volen pas sentir ningú que els retregui aquests defectes. Quan sigui gran, Jesús ho predicarà amb tota claredat: “El que vulgui ser important i el primer als ulls de Déu, que es posi a l’últim lloc de la cua i que sigui servidor dels altres”. Només els que entenguin que aquesta proposta de Jesús és la millor manera d’aconseguir el que aquests dies diuen tantes felicitacions, tants cartells de propaganda i tants llums pels carrers (“Bones festes”, “Bon Nadal” “Bon any nou” “Felices festes”, “Pau per a tothom”...) podran alegrar-se i festejar de veritat el naixement de Jesús.

Nosaltres, a quin costat estem: Jesús ens inquieta i ens fa nosa o ens alegra la vida? Fem molta xerinola sense pensar en les seves paraules o celebrem el seu naixement amb ganes de practicar aquestes propostes?

 

 

Si ens col·loquem en aquest segon bàndol, hauríem de canviar alguna cosa en la nostra manera de celebrar el Nadal?

 

 

5.- El gran protagonista d’aquestes festes es Jesús i el motiu més gran que tenim per estar contents és que, amb el seu naixement, ens demostra de quina manera tan extraordinària ens estima: s’ha fet en tot semblant a nosaltres perquè ens sigui més fàcil de fer-nos semblants a Ell.

Quines coses podem fer perquè no quedi decebut i el seu projecte no fracassi? Escrivim-ne alguna que estigui al nostre abast i que estem disposats a fer aquests dies de Nadal.

 

 

Dibuixa o retalla i enganxa una representació d’un dels personatges de què hem parlat . A sota, escriu-hi quina lliçó ens dóna i en què el podem imitar.