Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

 

Ens acostem a Nadal. Ens acostem a la celebració d’un fet meravellós: Déu s’ha fet home com nosaltres, perquè nosaltres ens féssim déus com Ell.
Però aquest acostar-nos a Jesús no és pas qüestió de temps ni de distàncies; és qüestió de coneixement i de seguir el seu estil de vida. Per això, preparar el Nadal no consisteix només a fer el pessebre, a confeccionar campanetes i lluentons ni a ornamentar un arbre amb regals. Tot això i més coses són importants per desvetllar el nostre interès i remoure la rutina.
El més important és conèixer una mica més el seu missatge i aprendre a practicar-lo, sobretot en aquest gest de generositat exemplar: ha abandonat la seva grandesa per posar-se al nostre costat i empènyer-nos cap amunt, cap a la seva bondat infinita i al seu amor sense límits.
Tot aquest aprenentatge s’assembla molt a un camí on hi ha revolts i pendents, perills, avisos per accelerar la velocitat i desviacions prohibides.
És fàcil de representar el nostre viatge amb un camí que té senyals com els de trànsit: anuncis de destinació, rètols blaus que recomanen certes actuacions, rètols vermells que prohibeixen algunes direccions, rètols verds que ajuden a encertar les dreceres, rètols taronges que avisen dels perills...
Fem els rètols que ens facilitin arribar fins a Jesús, conèixer-lo millor i practicar les seves propostes. Després, haurem de seguir-los per arribar a Betlem, adorar-lo i oferir-li els nostres presents.

  • Anuncis de destinació


  • Rètols blaus, que recomanen conductes


  • Rètols vermells, que prohibeixen desviacions


  • Rètols verds, que assenyalen dreceres


  • Rètols taronges, que avisen dels perills

Evangeli de Lluc (2, 1-20).

Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
- No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora”.

I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
- Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima.

Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells:
- Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

 

Evangeli de Mateu (2, 1-12).

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem,  preguntaven:
- On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
- A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ”I tu, Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
- Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.