Catequesi familiar

www.terraprims.com

 

 

 

L’objectiu d’aquestes sessions és remarcar la força de l’encàrrec que ens va fer Jesús i que repetim cada vegada després de la consagració, tot animant-nos a renovar el compromís d’acomplir-lo: “Feu això, que és el meu memorial”. Recordant-vos de mi, feu el que jo he fet, no solament el Dijous Sant, sinó tota la meva vida.

El pa i el vi són signes eficaços de comunió en un doble sentit: per una banda, molts grans de blat mòlts es fonen en un sol pa i molts grans de raïm premsats es fonen en un sol vi; per l’altra, el pa és trossejat i repartit perquè, un com mastegat i paït, esdevingui aliment i el vi, igualment vessat i repartit, esdevingui saba portadora de vida nova.

Si no hi ha la voluntat de conèixer què va fer Jesús i d’adherir-se al seu projecte, la Missa no té sentit. Si tenim aquesta voluntat, comprendrem clarament que necessitem trobar-nos per reforçar-la i portar-la a la pràctica.

Es tracta, doncs, de donar tot el significat a la comunió (comú/unió) amb Jesús i amb els germans, amb qui hem de construir el seu projecte.

Els primers cristians, tot i les errades i dificultats, són un punt de referència per a unir la cerimònia a la vida, per fer que la Missa sigui viva i sincera.

“Després de les instruccions que us acabo de donar, el que ara us diré no serà per a felicitar-vos. Primer de tot, sento a dir que, quan us reuniu en comunitat, hi ha divisions entre vosaltres i en part ho crec. El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor, perquè, en el moment de l’àpat, cadascú menja el sopar que ha portat i, mentre els uns passen gana, els altres beuen massa. Que no teniu les vostres cases, si voleu menjar i beure? O bé menyspreeu l’Església de Déu i voleu avergonyir els qui no tenen res? Què us haig de dir? Que us en felicito? En això no us puc pas felicitar!

La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i digué: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial”. I havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: “Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial”. Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest vi anuncieu la mort del Senyor fins que  vingui.

Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar, sigueu sol·lícits els uns pels altres. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no fos cas que les vostres reunions es convertissin en motiu de condemna”.
(de la primera carta de sant Pau als seus amics de Corint)

1.- Subratlla les frases que et semblin més interessants del primer paràgraf. Fes-hi un breu comentari o resum

 

2.- Subratlla les frases que et semblin més interessants del segon paràgraf. Fes-hi un breu comentari o resum.

 

“Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones. Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries. Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor. Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació”.
(dels Fets dels Apòstols)

Copia les quatre coses més importants que feien els primers cristians:
1.

 

2.

 

3.

 

4.

Les paraules més adients per expressar les actituds que hem de prendre a la Missa són participar i compartir en les diverses modalitats: Escoltar atentament, Raonar el que diem, Comentar els textos, Oferir la vida per ajustar-la a la voluntat de Déu, Pregar cantant i dialogant amb el president, donant la pau de cor, Rebent Jesús i vivint de veritat la comunió, Tenint presents els que sofreixen i comprometent-nos a fer-los costat...

Aparella aquestes accions concretes amb les parts de la Missa amb que s’adiuen millor. N’hi pots afegir alguna o escriure-les a la teva manera.

Ritus inicials: salutació, cant, reconciliació, himne de lloança i pregària d’aplec

 
Litúrgia de la Paraula: lectures i homilia, pregària catòlica. Habitualment, a la Missa, fem tres lectures: la primera, de l’Antic Testament, sobre la història d’Israel, abans de Jesús; la segona, un fragment de les cartes o dels fets del Apòstols, sobre la vida dels primers cristians; la tercera, un episodi dels evangelis, quatre  reculls de paraules i fets de Jesús a l’empara de testimonis qualificats (Marc, Mateu, Lluc i Joan)  

Eucaristia: Ofrena del pa, del vi i de la pròpia vida. Memorial de l’Últim Sopar, invocacions i pregàries d’intercessió.

 

Comunió: Parenostre, gestos de pau, presa de l’aliment, pregària de comiat

 

Conclusió: Benedicció, cant i comiat. Encàrrec d’anunciar la Bona Nova.

 

Insistim en el significat de la paraula comunió = comú unió, en el doble sentit: unió amb Jesús i unió amb els germans. A la Missa acomplim principalment la primera part; la segona, només amb símbols i signes. Si els signes no es converteixen en fets habituals, la comunió resta coixa i manca, no té gràcia.